A la tres
Ingenu, sí
Sembla que finalment els Reis Mags han decidit no portar-me la candidatura unitària que els havia demanat per Barcelona. Com que de rei unionista nosaltres ja en coneixem un i anem més que servits, vaig pensar que potser la candidatura unitària ens vindria d’Orient. Però no. Deuen ser dels que pensen que separats sumem més. A banda de les candidatures monàrquiques de Manuel Valls (oh là là!), i del popular i mai prou ben valorat Josep Bou (“...y Vila, y Costa, y Font, y Barceló, y Pujals, y Soler, y Cendra... Soy catalán, y en casa tengo un pesebre con un caganer, y tengo un tió, y canto ‘El noi de la mare’...), ja sabíem que la CUP hi tornarà a ser (sabem els noms dels candidats, però no l’ordre), que Ada Colau pretén ser reelegida i, és clar, que ERC ha optat per refer la llista –que no és el mateix que rejovenir-la– i col·locar-hi al capdavant Ernest Maragall. Jordi Graupera ha guanyat les primàries de l’ANC, Ferran Mascarell s’ha autoproclamat candidat d’una llista que no se sap ben bé quins suports té, i Neus Munté semblava des de feia mesos la candidata del PDeCAT. L’espai exconvergent (algun dia ens haurien de donar un manual d’instruccions per saber qui és qui en el PDeCAT, la Crida i a JxCat, perquè tothom entengués per què Bel i Nogueras es barallen públicament –perdó, volia dir discrepen– sobre el pressupost de Pedro Sánchez); l’espai exconvergent, deia, sembla, doncs, que finalment es recompon –a Barcelona– i que per això a les portes del dia de Reis han posat sobre la taula el tàndem Quim Forn-Elsa Artadi per encapçalar una candidatura de consens del PDeCAT i la Crida. Si han posat aquests noms tan potents sobre la taula és, suposo, perquè ja donen per perduda la llista unitària. Que l’espai exconvergent es reordena i que ara haurà d’integrar Munté i ves a saber si Mascarell, que potser per això –per ser-hi ara– va tirar pel dret i es va autoproclamar candidat. Jo els veia a tots –Maragalls, Forns, Muntés, Grauperes, CUP...– en una llista única. Ingenu? Sí. Com ho vaig ser el 21-D, quan reclamava una llista única que acabés –o dificultés, és clar– les baralles internes de l’independentisme i no fes la d’Arrimadas la llista més votada. No passa res. Si no fos que l’endemà de les sentències no serà el mateix tenir o no a Barcelona un alcalde o alcaldessa independentista.