El segon sexe

Tothom té dret a canviar d’opinió. El mestre Joan Fuster deia que, si això ens passava, seria el primer que ens retraurien els nostres enemics. La matisació o la mutació d’un ideari com a fruit d’una reflexió o d’una experiència és una actitud no sols respectable, sinó en molts casos encomiable. Ben diferent és el mercadeig de les idees i de les posicions polítiques per tal d’esgarrapar espais de poder. Aquests dies ho estem veient amb una de les primeres incursions de l’extrema dreta al Parlament andalús: la seva andanada contra la llei de violència de gènere. Sembla que les dones, juntament amb la immigració i Catalunya, són els comodins ideals per a la normalització de l’extrema dreta a l’Estat. Per col·laborar en el relleu polític a Andalusia, Vox exigeix mutilar el contingut d’una llei que protegeix ni més ni menys que la meitat de la població de la pitjor expressió del masclisme. Doncs bé, els representants del Partit Popular, àvids de poltrones i de cireres per remenar, ja s’hi estan posant de cara. Un cop embastat el pacte amb Ciutadans, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, s’ha mostrat obert a retallar la LIVG amb els postulats dels de Santiago Abascal, perquè, segons assegura, “totes les lleis es poden millorar”. I per rematar el cop de cinisme, lamenta que aquest debat estigui, diu literalment, “allunyant el focus d’allò que és realment important”. La seva arribada al poder, és clar.