A la tres
L’altra gran aliança
Ara que està de moda parlar de l’aliança entre PP, Ciutadans i Vox a Andalusia –i ves a saber si un dia d’aquests a Espanya–, l’Assemblea Nacional Catalana feia públic ahir un manifest reclamant una llista unitària de l’independentisme en les eleccions europees. No se’n sortiran. Tal com estan les coses, no hi haurà ni tàndem Junqueras-Puigdemont ni cap que s’hi assembli. I no pas perquè els tribunals ho impedeixin. Diu l’ANC que en les europees no és cert l’argument que per separat se suma més (perquè són eleccions de circumscripció única, i no pas per províncies) i que, com que ara a Espanya passarà de 54 a 59 eurodiputats (per la sortida del Regne Unit de la UE) hi ha més oportunitats que mai. “Creiem que és imprescindible la unitat d’acció per avançar, i per això exigim una llista unitària a Europa”, diuen. Jo, que ja era partidari d’un altre JxSí, d’anar junts al 21-D i d’anar junts a Barcelona –amb un èxit descriptible, com els reconeixia diumenge en aquest mateix espai– ja es poden imaginar què en penso, de la proposta de l’ANC. Si més no, sempre em quedarà el consol de pensar que no estava sol (rodolí!). Però posats a parlar d’aliances, d’aliances en majúscules, van llegir la proposta que feia diumenge Arnaldo Otegi, coordinador general d’EH Bildu? Anar junts a les properes eleccions generals. Tots. “Els que som conscients del que ens ve a sobre, no descartem ningú i treballem per fer possible una gran aliança”, i hi afegia: “des del PNB a la CUP”. I això és, suposo, bascos, gallecs (el BNG) i catalans (ERC, JxCat –o el PDeCAT o el que finalment decideixin ser– i la CUP, i qui faci falta. I (Otegi dixit) amb un programa electoral comú: dret a l’autodeterminació i llibertat per als presos polítics (si és que en aquell moment encara n’hi ha). A mi em sembla que aquesta és l’aliança en majúscules. La que evitaria que el govern espanyol negociés ara amb uns ara amb altres –sempre per dividir-nos, és clar– i que faria molt més complicat governar Espanya sense tenir en compte aquells que reclamem el dret a decidir. Quina llàstima, però, que l’estadística d’èxits en allò que jo veig bé sigui tan pobra. ;-)