S’ha acabat la crisi

La crisi ja és història. Ara ja ho sé del cert. I no els ho dic pas perquè ja sapiguem que l’atur va caure un 6,86% durant l’any passat a les comarques gironines, ni tampoc perquè les matriculacions a la demarcació creixessin un 6,5%, trencant la tendència catalana de menys vehicles nous matriculats, ni tampoc perquè l’aeroport de Girona hagi tornat a superar els dos milions de passatgers després d’anys de no fer-ho. No. Els dic que hem superat la crisi a la vista del munt de cartrons i embolcalls de regals que ahir vessaven a la majoria de contenidors de la ciutat de Girona. Entenc que un dia de Reis en diumenge fa que s’acumulin més papers de regals i cartrons. Fent un estudi antropològic d’estar per casa, a les escombraries més properes hi vaig veure una caixa de cartró d’un televisor de 50 polzades, d’aquelles que si el menjador és petit es veu més tele que pis. Un teclat electrònic de la marca Casio de mida considerable, un patinet de propulsió humana, no pas d’aquests artefactes de propulsió autònoma que ara estan de moda. I joguines. Moltes joguines de qualsevol marca, color, grandària i utilitat. Bosses de roba cara, al costat de marques més accessibles. Una bona mostra que després del dia de la bicicleta, ja que diumenge era fàcil veure encara nens amb la lluïssor als ulls intentant entendre com un moviment circular de les cames permet avançar de manera autònoma. La il·lusió màxima feta realitat. És cert que ahir també era el dia del retorn. De tornar totes aquells presents que no ens feien el pes o d’ajustar la talla que la mare, la dona, la sogra o la cosina no ha encertat, ja fos perquè ens veu amb bons ulls i ens veu més prims del que estem, o al contrari, que fer per fer, sabates grosses. És cert que el 7 de gener també és el dia dels avis que cuiden la mainada amb aquest dia extra de festa dels dies lectius que genera maldecaps a més d’una família. Així doncs, si fem cas del nivell d’embolcalls i regals que els Reis van portar als gironins, ja podem dir que la crisi ha passat. Llàstima que sapiguem que la il·lusió d’aquests dies se’ns esvaeix de cop quan recordem que alguns segueixen entestats, també el 2019, a enclaustrar les idees d’altres i a tancar entre reixes persones que defensen postulats democràtics. És cert que sempre hem de conservar la il·lusió dels més petits, però a vegades hi ha contextos en què costa.