La banca i les incerteses del 2019

Si l’any 2017 la banca espanyola va guanyar 15.000 milions d’euros i a finals del tercer trimestre del 2018 ja havia guanyat 13.229 milions, un 12% més que els tres mateixos trimestres anteriors, com s’explica que amb aquests beneficis durant el 2018 hagin perdut 54.000 milions d’euros en capitalització en la borsa? És difícil d’entendre, i fins i tot d’explicar, que unes empreses que guanyen tants diners perdin tant de valor. És cert que no tots han perdut en la mateixa proporció; des de la primera sessió del 2018 fins a la de Cap d’Any, les pèrdues han oscil·lat entre el 12% i el 35% i el principal damnificat va ser el Sabadell, que s’hi ha deixat un 35,4% del seu valor.

Les causes són múltiples i cada banc té les pròpies, és per això que l’efecte del seguit de sentències adverses sobre les hipoteques, els ha perjudicat però hi ha uns efectes molt més importants atribuïbles a les estratègies de les altes direccions i el risc país. Els bancs espanyols cada vegada són menys espanyols, ja són multinacionals amb interessos a molts països i per tant són sensibles a l’estabilitat i les polítiques d’aquests països. La gran banca espanyola té des de fa anys una forta implantació en molts països llatinoamericans i les economies i les polítiques d’aquests països tenen una forta incidència en els seus comptes de resultats. Per exemple el Santander té una implantació molt rellevant al Brasil, i no tan importants als altres països, mentre que el BBVA la té a l’Argentina i Mèxic. Les incerteses polítiques i econòmiques d’aquest darrer trimestre de l’any passat els han penalitzat i la seva cotització a la borsa se n’ha ressentit, com també els ha perjudicat els risc divisa amb la pèrdua de valor de les seves monedes respecte al dòlar.

El Santander també és un banc amb una forta implantació al Regne Unit, com el Sabadell, i les incerteses del Brexit són prou grans i importants perquè els inversors ho reflecteixin a la borsa. Segons es vagi resolent aquest problema amb la UE aquests dos bancs seguiran amb les turbulències borsàries, tot i que tenen un perímetre de seguretat imposat exigit pel BCE per desconnectar-se de les seves filials, en el cas que necessitessin més aportacions de capital.

El BBVA també s’ha vist atrapat en les vicissituds polítiques i econòmiques de Turquia, puig que és propietari del 49,9% del banc turc Garanti. Atesa la deriva que està prenent aquest país, i la poca transparència dels seus comptes, el Banc d’Espanya i el BCE li han aconsellat que reduïssin riscos de manera ordenada, i aquesta és una de les primeres decisions que haurà de prendre el nou president, Carlos Torres, que acaba d’agafar el màxim comandament del BBVA a Francisco González, el primer d’aquest any.

El problema d’una sortida ordenada és que necessita temps i tot fa pensar que la situació econòmica i política de Turquia no sigui un bon escenari per oferir-lo. La caiguda en picat de la lira turca ha fet que el banc passés de tenir uns beneficis de prop de 500 milions d’euros a entrar en pèrdues l’últim trimestre.

Francisco González, l’amic d’Aznar, en la seva gestió al capdavant del BBVA haurà tingut dos fracassos estrepitosos que hauran costat al banc milers de milions. El primer fracàs va ser amb l’estratègia d’entrar a la Xina, que va acabar malament; d’una inversió de 3.300 milions d’euros en va perdre 2.300 milions. A Turquia hi va entrar el 2010 amb una inversió més forta que a la Xina, i si tenim en compte que té el 50% del capital del Garantí i en el darrer trimestre ha perdut 7.000 milions d’euros de capitalització, les pèrdues poden ser molt importants.

El Banc Sabadell, amb la seva posició a la Gran Bretanya, ha tingut un cúmul d’errors greus i el més sonat va ser el desastre de la integració informàtica, en què fins i tot va haver d’anar a donar explicacions al Parlament pels error i la durada del temps d’incerteses i que va costar el càrrec del màxim responsable. Així doncs, si mirem les entranyes observem que aquesta desconnexió entre els beneficis i el valor a la borsa té les seves raons, algunes són imprevistes; d’altres, iniciatives temeràries, i d’altres degudes a canvis legislatius, però si no recuperen ràpidament la seva capitalització podem veure aviat fusions de grans bancs.