Opinió

Full de ruta

Dir-nos la veritat

Fa un any i escaig Joan Tardà pre­sen­tava als mítings Oriol Jun­que­ras com el futur pre­si­dent de la República cata­lana, men­tre que Elsa Artadi recla­mava als actes de JxCat un vot als cata­lans que havia de ser­vir per fer tor­nar Puig­de­mont i res­ti­tuir el govern legítim. Un any després, podem dir que les elec­ci­ons del 21-D han estat, en ter­mes de man­dat democràtic, les elec­ci­ons més inútils de totes les cele­bra­des fins ara. És clar que a la pràctica van ser impor­tantíssi­mes. Van ser­vir per man­te­nir viva la causa de l’inde­pen­den­tisme, prou majo­ritària per tenir majo­ries al Par­la­ment i for­mar governs, i això en un con­text de repressió des­bo­cada con­tra els seus líders i d’inti­mi­dació legal als seus mili­tants i acti­vis­tes. No gua­nyar era una der­rota ter­ri­ble i això es va poder evi­tar. Però el man­dat democràtic sor­git de la victòria del 21-D, un any després, no ha estat apli­cat. No hi ha República en marxa ni evi­dent­ment ningú que la pre­si­deixi, ni tam­poc s’ha pogut res­ti­tuir el govern que va ser der­ro­cat per la força a través d’una apli­cació il·legal del 155 i de la per­se­cució penal dels seus mem­bres. Ara ocupa la pre­sidència del govern de la Gene­ra­li­tat la per­sona que segu­ra­ment més creu en aquell man­dat, però no té cap suport dels par­tits per dur-lo enda­vant, deci­dits a no per­dre cap llençol en cap nova bugada encara que això impli­qui con­ti­nuar amb el ves­tit autonòmic per un temps de moment inde­fi­nit, obser­vant-se de reüll entre ells, espe­rant a veure si el canvi d’inquilí a La Mon­cloa dona algun fruit i cen­trats ja en les muni­ci­pals i en un macro­ju­dici d’incer­tes con­seqüències polítiques.

D’altra banda, la CUP ha deci­dit reple­gar-se a l’opo­sició i abai­xar el per­fil, men­tre que el movi­ment de primàries, nas­cut en teo­ria per unir for­ces i superar el sis­tema de par­tits, va pel camí de crear més llis­tes on jus­ta­ment volien que n’hi hagues­sin menys. Si fa un any i escaig ens hagues­sin avi­sat que es dedi­ca­rien el pri­mer any a no come­tre cap deso­bediència a l’Estat al qual es vol doble­gar, a encai­xar el cop de la repressió i apren­dre’n, a expli­car que una majo­ria abso­luta del Par­la­ment no és sufi­ci­ent i que cal créixer més (quant, exac­ta­ment?) i que estaríem qui­ets en espera d’una oferta de l’Estat i de com va el macro­ju­dici, pot­ser el resul­tat del 21-D hau­ria estat dife­rent. Però almenys ens hauríem dit la veri­tat, i l’inde­pen­den­tisme hau­ria avançat ja bona part de la feina en la reno­vació d’estratègies i lide­rat­ges que, sigui com sigui, tard o d’hora haurà de fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.