Ni diàleg ni pressupostos

Una taula bilateral de diàleg, una proposta de mediació neutral i garanties del compliment de les promeses incloses en els pressupostos. Són les tres condicions, molt similars a les que va proposar ERC uns dies abans, que el president Puigdemont va posar dilluns per aprovar els pressupostos de Pedro Sánchez per a aquest 2019. No ens enganyem. Ni Sánchez proposarà una taula de diàleg bilateral ni farà cap proposta de mediació neutral ni donarà cap garantia del compliment dels pressupostos més enllà d’estampar una xifra en un Excel com fa i incompleix cada any el govern de Madrid. Tant de bo m’equivoqui, però ni hi haurà diàleg ni hi haurà pressupostos. Puigdemont ho sap, i em sembla que Sánchez també. A hores d’ara, ja els ho deia l’altre dia, m’atreviria a dir que a Sánchez li convé molt més que els independentistes no li aprovin els pressupostos que no pas a la inversa. Van veure les portades dels diaris espanyols d’ahir? Se’l menjaran, a Sánchez, si els independentistes li aproven els comptes. Si no ho fan, en canvi, podrà trencar una vegada per totes aquesta acusació constant d’estar aliat amb ells. No només es deslliurarà durant un temps d’aquesta acusació (que es veu que és molt greu), sinó que, a més a més, podrà acusar l’independentisme català de tots els mals: de no poder incrementar les pensions, de no poder fer més inversions, de no poder apujar el salari mínim interprofessional..., de tot. Sánchez desactivarà el discurs del PP, Ciudadanos i Vox d’anar de bracet amb els independentistes, els podrà culpar de tot i, no se’ls escapi, desactivarà també el discurs d’alguns dels seus barons. I no només això: acostumats com estem a fer la puta i la Ramoneta, encara aconseguirà (de fet ja ho està fent, suposo que se n’adonen) que l’independentisme del peix al cove es discuteixi amb el del “fins aquí hem arribat” que Míriam Nogueras defensava ahir a Els matins de TV3. Sánchez ho sap, tot això. I la prova més clara que ja se n’ha fet una idea és que dissabte digués allò que el “PP, Ciudadanos i Vox ja poden esperar asseguts” perquè ell governarà fins al 2020. Sap que, amb pressupostos o sense, ell continua. No es confonguin: jo voldria diàleg i pressupostos. Però em fa l’efecte que no tindrem ni una cosa ni l’altra.