Preocupació pel futur

Diu la saviesa popular que el futur ens hauria de preocupar perquè és on haurem de viure. Però la nostra societat més aviat és despreocupada pel futur. Destrossem el planeta, conscients que té repercussions molt negatives per al futur, i l’herència biològica i ambiental que deixarem als nostres descendents serà d’un egoisme terrorífic. Fins i tot aquesta inconsciència social la podem veure en l’alegria amb què continuem endeutant-nos per tal de viure millor ara, sense importar-nos que hauran de ser les generacions futures qui ho hauran de pagar, fent elles el nostre sacrifici.

Deixant de banda aquest pla importantíssim, però més general, la nostra preocupació pel futur també hauria de centrar-se en el que fem dia a dia, i en el mitjà termini. Programar, o el que se’n diu ara, tenir un full de ruta de país, pensant cap on volem anar i fer els possibles per anar-hi, és una obligació moral de tot responsable, ja sigui empresarial o polític.

Només mirant què ens ha passat a Catalunya en sectors on érem pioners, observarem que mai podem donar-ho per guanyat, i potser també ens cal fer una autocrítica. Al principi de l’automoció teníem fàbriques de cotxes i de motos catalanes, un fet que ens podria haver donat un avantatge de coneixement per competir amb el món, però el resultat final és que de tota aquella efervescència, no n’ha quedat res. No en vàrem saber més? Als catalans ens costa crear grans empreses? No vàrem tenir prou visió? Segurament hi ha un conjunt de causes, però el desert actual existeix.

Avui el sector és a mans de multinacionals estrangeres i cal dir que els productes i dissenys que surten de les nostres fàbriques competeixen amb la resta del món.

A les portes d’un canvi radical en el món de l’automoció, hauríem de recordar el cas Nokia; una empresa de telefonia creada el 1960 que va arribar a ser la major empresa de telefonia del món, va ser comprada per Microsoft el 2013 i va desaparèixer. Què va portar aquesta empresa de ser la més influent a àmbit mundial en desenvolupament del mòbil a desaparèixer? Apple es va inventar el concepte de l’smartphone i Nokia va perdre rellevància. Per a l’economia finlandesa va ser una gran sotragada puix que en aquell moment Nokia produïa el 40% dels mòbils mundials i durant deu anys va aportar el 25% del creixement del PIB finès i va ajudar a duplicar la seva renda per càpita en aquesta dècada.

És aquest exemple el que em té neguitós mirant el que ens pot passar en el nostre PIB en pocs anys de canvi que es produiran en el sector de l’automòbil si no som capaços d’estar a l’alçada.

Fa pocs dies s’ha començat a informar que el 2030 i en algun país europeu, el 2040, es prohibiran els cotxes de gasolina o gasoil. Així doncs, la nostra indústria de l’automoció i la de tot Europa haurà de canviar ràpidament i del que no tinc cap mena de dubte és que aquests canvis portaran deslocalitzacions de fàbriques i les matrius intentaran recuperar bona part de la producció. I hi haurà guanyadors i perdedors.

Seat ja ha fet saber que el primer cotxe elèctric que sortirà a la venda a finals d’enguany es fabricarà a la planta de Bratislava, i el Born, que s’espera que surti a la venda el 2020, es fabricarà a la planta de Zwickau, a l’estat de Saxònia. I en una fàbrica nova a la Xina, un altre model de Seat elèctric per intentar penetrar en aquell mercat que té un grandíssim potencial.

Quan tenim tan clar que el futur ja no serà el que era, no sé si hauríem de fer un gran pacte polític, empresarial i d’universitats, per afrontar el que podria ser en pocs anys una emergència.

Quan hom mira la llista dels països més innovadors que fa l’Associació de Tecnologia del Consumidor, observa l’esforç que molts països fan en inversió en R+D. I al final s’observa que són els que tenen millor nivell de vida. Israel gasta el 4% del PIB; Suïssa, el 3,4%; Suècia, el 3,3%; Àustria, el 3,1%... Actualment s’inverteix en R+D 1,7 bilions de dòlars EUA. I només 10 països sumen el 80% de la despesa.

És urgent que el govern es mogui, perquè el món es mou molt ràpid, i si no ho fem, serà segur perdre el futur.