Keep calm
Pur teatre
El diputat de Ciutadans Toni Cantó ha assegurat que té “problemes per fer d’actor a Catalunya pel fet de parlar espanyol”. La temporada passada, segons dades d’Adetca (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya), es van representar a Catalunya 292 obres de teatre en castellà. Representen un 35% del total. Un 44% eren en català, un 2% bilingües, un 11% en altres idiomes i la resta eren sense text. És a dir, a Catalunya, les obres representades exclusivament en català són minoria. En total es van poder veure 1.079 muntatges, dels quals en català i només en català eren 505. Per tant, si el problema de Toni Cantó és que no sap declamar en català, hauria pogut treballar en les 574 obres restants; la majoria. La denúncia de Toni Cantó, per tant, és falsa. No és una opinió. És un fet estadísticament contrastable perquè, a més, les xifres de les temporades anteriors són similars a aquestes, de manera que –com d’altra banda és perceptible– la presència del castellà a la cartellera catalana és notable. Per cert, per no distorsionar la fotografia caldria subratllar també que les xifres d’espectadors són si fa no fa: un 45% van anar a veure obres només en català, un 35% només en castellà i un 20%, la resta. Uns dies després, el candidat suportat per Ciutadans a l’alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, va assenyalar que “hi ha veïns que parlen castellà que ho passen malament” a la ciutat i que “hi ha una manca d’equilibri entre el català i el castellà”. Efectivament: segons el baròmetre de l’Ajuntament fet públic fa dues setmanes, un 48% dels barcelonins tenen el català com a llengua habitual mentre que el castellà ho és per a un 50%. El 2% restant tenen un altre idioma per al seu dia a dia. És una altra denúncia falsa. Per contra, l’advocat Benet Salellas no va poder començar a defensar els seus clients (els alcaldes de Verges i Celrà) fins que no digués en castellà la frase: “Soc advocat, vinc a assistir un detingut.” I això, que no és cap obra de teatre, sí que és fer-ho passar malament a algú per culpa de voler imposar una llengua.