Et quedaràs a casa?

Aquesta és la pregunta que ens haurem de tornar a fer tots plegats una altra vegada. Quan arribi el judici de l’1-O, que el tenim a tocar, et quedaràs a casa? La pregunta (i la resposta a la pregunta, és clar) la feia ahir la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzié. “Make a Move. Self-determination is a right, not a crime”, diu el lema de la campanya que l’ANC va presentar ahir. Mou-te!, Posa’t en marxa!, Fes alguna cosa!, ens venen a dir. Arriba, doncs, una nova onada de mobilitzacions (pel trasllat dels presos, a les grans capitals europees, a París, a Ginebra, a Londres, a Berlín, a Brussel·les, a Roma... però també a Euskadi i a Madrid), i una campanya internacional per fer saber el que està passant a casa nostra. Tanques publicitàries, vídeos i, és clar, mobilitzacions. De menys a més intensitat i esglaonades en el temps. No se la facin gaire, la pregunta. Perquè aquest cop les mobilitzacions són diferents. No tenen res a veure amb les que vàrem fer anys enrere, quan ens donàvem la mà en fila de dalt a baix del país. Ni quan vàrem anar a votar l’1-O. Aquelles eren unes campanyes amb un somriure, positives, en què nosaltres dominàvem l’escenari. I ara, no ens enganyem, les mobilitzacions han de ser, i són, a la contra. Per protestar. Són mobilitzacions per reaccionar davant d’aquesta barbaritat que ens envolta. Per reaccionar davant d’un judici polític, contra la violació dels nostres drets, i per defensar, com diu el lema de l’ANC, que l’autodeterminació és un dret, no pas un crim. I són, sobretot, ara més que mai, campanyes per ser vistes a l’exterior, ja no pas per explicar al món què és Catalunya (que és el que fèiem fins ara) sinó perquè vegin què és Espanya. I que entenguin per què volem marxar. A Espanya ja no hi tenim res a fer –i judicialment és clar que tampoc–, però no hauríem de renunciar a fer-nos entendre al món. I si quaranta-cinc mil catalans vàrem ser capaços d’anar a Brussel·les, què no hauríem de ser capaços de fer a Madrid o on ens diguin? S’ho imaginen? L’ANC –i espero que Òmnium i tothom– no ens ha fet saber encara el calendari. Però estiguin atents.