Opinió

la crònica

Panorama d’obres

Recordo haver vist el promotor immobiliari i constructor Joan Homs Tixé enfilat a la primera grua de construcció que va existir a Girona. Estava edificant a la plaça Independència una obra que més endavant va completar per la part posterior que dona a l’Onyar. Homs era un home jove, valent, emprenedor, i no va tenir empatx per pujar a la grua i acabar-la de muntar, malgrat el perill que comportava. Devia ser pels anys seixanta del segle passat, quan a Girona es despertava l’afany constructiu, i s’aixecaven moltes de les cases que avui formen el paisatge urbà. El temps era propici; els costos, ajustats, i la necessitat de dotar la ciutat d’habitacles i locals, urgent. En poc temps el panorama urbà estava atapeït de grues, que posaven de manifest l’auge de la construcció.

La iniciativa es va estroncar de cop amb la crisi del 2007 i següents. Les caixes d’estalvis, que havien finançat moltes obres, començaren a fer fallida o a ser absorbides, de manera que es va tancar l’aixeta del crèdit. La demanda d’habitacles també va disminuir perquè els possibles compradors s’estimaren més veure-les venir i guardar els seus recursos per al mal temps. En pocs mesos la construcció va quedar reduïda a mínims.

Dotze anys més tard, ara la demanda comença a despertar, com sembla lògic després de més d’una dècada d’escassa construcció. El problema de trobar un habitacle és notori, i desvetlla vocacions constructores. Però d’aquells antics promotors que tant edificaren per a la ciutat en queden pocs. Molts s’han jubilat o han clausurat l’empresa.

Per altra part, les entitats de crèdit s’han desprès dels immobles adjudicats amb la crisi, traspassant-los a fons d’inversió internacionals. Aquests són ara els autèntics propietaris del panorama immobiliari gironí. Esperen treure un bon rendiment revenent els actius adquirits. Es mou aquest negoci, però a uns preus que estan encara per determinar.

I el gros de la promoció actual a Girona ara mateix va a càrrec d’empreses foranes, fortament capitalitzades, més proactives a apostar pel futur, amb un risc calculat i amb unes expectatives de rendiments que s’emportaran lluny. No obstant, aquella iniciativa local, genuïna, d’abans, tot just torna a arrancar, i podem veure al centre de la ciutat immobles on hi havia abans entitats de crèdit, que es reformen en profunditat per adaptar-los a les exigències de la societat actual, sigui per a negoci o per a habitacle. Amb totes les precaucions possibles els nous promotors de la demarcació estan agafant les regnes! Toca a les actuals generacions tornar a l’aventura d’arriscar-se, conscients que alguns preferirien tan sols administrar allò que els han posat a les mans els seus predecessors. Però la ciutat necessita més activitat promotora privada que garanteixi treball i futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.