Desfeta històrica

El títol a primera plana de dimecres passat d’aquest diari a mi m’impressionà. Ja ho sé, que els títols de la premsa, en general tots –o quasi tots–, són exagerats i de fet sostenen una lluita aferrissada per aconseguir no pas un lloc digne, sinó el primer lloc de l’índex de lectors. El cas havia de ser molt important, quan dijous i divendres tots els mitjans el publiquen en programes especials de so o bé d’imatge i la premsa escrita, a primera plana del mitjà. Jo no recordo cap esdeveniment, que no sigui luctuós, que hagi tingut una ressonància semblant. De fet, ja falta poc perquè faci fora dues primeres ministres del govern britànic. Realment aquest afer dit Brexit, que acapara tota l’atenció del món econòmic, potser és molt bo per a Anglaterra, l’autora i en bona part promotora d’aquest poti-poti, de fet creat per Anglaterra, i assolat per les circumstàncies exteriors, alhora que martiritzats per les interiors. De veritat que penso que pot ser molt bo per a Anglaterra, menys per als seus aliats, amorf per a la resta de l’Europa Occidental i, deixant de banda els EUA, molt més dolent que bo per als països que trafiquegen amb aquest país. L’Anglaterra dels segles XVI al XX lentament deixà en llibertat conquestes, annexions, ocupacions, tractats i falses amistats, ja que d’amics de veritat no n’ha tingut mai. La implantació del Brexit, seguida amb atenció a través dels mitjans, i escoltant els laments dels perjudicats directament, podria donar una idea aproximada del que pretenen els anglesos de l’economia mundial. Hom es pregunta: i què aportaran ells a l’operació mundial que, de fet, pretenen que es vagi assimilant lentament? Res! Bé, la idea i la realització en part. Les accions costoses i doloroses les col·loquen sempre als països en evolució, joves, inexperts. S’ha d’admetre que, de les seves velles conquestes, ocupacions i tota la resta, a part del que s’emportaren, hi deixaren un producte barat: l’experiència!

Acabo amb uns titulars del nostre diari que, pel que fa al contingut, no diuen ni sí ni no, ni altres coses. La majoria de lectors als quals ni els va ni els ve, lectors dels títols solament amb lletra grossa, parlen amb suficiència amb els que presumeixen d’entendre la verdadera finalitat. Tal com he dit, vegeu el que pot ser l’inici i la veritable finalitat d’aquest enrenou. “Una majoria aclaparadora tomba el Brexit de Mai.” Un altre deia així: “Desfeta històrica de May pel Brexit.” Dijous un d’inesperat: “May supera la censura laborista, tot i que no en surt reforçada.” Els que l’han passat per la mola, ara han ajudat a fer que, tot i que a empentes i rodolons, pugui continuar lluitant. Divendres els mitjans parlaren molt més de les últimes detencions a Girona que del Brexit. Dissabte, ves a saber. De veritat que fa la impressió que no esperaven guanyar. Continuarà!