De Farners a Vírgenes

La setmana passada van detenir cupaires de Farners, de Celrà, de Verges, sense cap element de perillositat, risc de fuga ni delicte flagrant... Bé, no et pensis, eh? Tractant-se de la CUP, jo també practicaria detencions massives i amb passamuntanyes. Res, el temps just de fer un vermut. Els duria a un lloc tancat, privats de tot, i no els deixaria sortir fins que no haguessin escoltat les explicacions de la professora Carme Junyent sobre això de desdoblar el gènere gramatical. Al capdavall, tan ximple és imposar el tots-i-totes com rebatejar Verges... El passamuntanyes, dius? Sí, és clar, tu el que voldries és que em reconeguessin i que em toqués a mi pagar cada dia la cervesa i les olives...! Sospito que als detinguts no els van convidar a res més que a una nova demostració de com en pots ser, d’arbitrari, quan tens darrere un estat totpoderós. No vols brou? Set escudelles! Fa segles uns romans derrotats van haver de comprar el perdó dels gals amb una gran quantitat d’or, pesat en unes balances. Quan es van queixar perquè els pesos estaven trucats, el general gal va afegir la seva espasa al plateret del contrapès. “Vae victis!”, va exclamar. Ai dels vençuts! ERC, PDeCAT i JxCat –però també la CUP– s’han avingut a posar or a les romanes espanyoles. La capitulació, vet-ho aquí. l el cas és que no hauria calgut violència ni insurreccions armades. Passem per alt l’error majúscul de no fer efectiu el referèndum. Oblidem també algunes vacil·lacions (davant la fera ferotge, a qui no li fan una mica de figa les cames?). Però és que n’hi havia prou plantant-se el 22-D i no consentint cap altra investidura que la del president legítim a l’exili! Més 155, i què? Que ara no el patim encobert? Que no estem fent nosaltres mateixos d’Arrimadas per por a la Sra. Arrimadas? Tampoc no m’explico per què han de donar suport a la moció de censura d’un altre patrioter resclosit i jacobí. Oh, i de tot, de tot, de tot, el que més estupefacte em deixa és constatar que havent-hi tants diputats historiadors, tants professors universitaris, tant de personal aparentment llegit, cap ni un no va ensumar com funciona un estat de balança trucada com és l’espanyol. Bé, sí, alguns cupaires, em diràs. Però centrats en la violació de la gramàtica, l’anticlericalisme (catòlic i jueu, no pas musulmà) i els cants a la Veneçuela feliç, aquests tampoc no semblen estar gaire per la feina. I si hagués arribat el momentum de Primàries.cat?