L’Àngels Ollé de Reus

Anomenem persones anònimes, aquelles que no tenen un permanent focus mediàtic; que a les seves xarxes socials (si és que han entrat en la roda d’aquestes xarxes) no han estat beneïts amb l’estatus d’això que avui dia en diem influencers, i que el seu grau de reconeixement no supera els límits d’un territori més o menys extens. Hi ha una dona de Reus a qui ja no podíem considerar del tot una persona anònima. Pedagoga de formació, fundadora de l’escola Mowngli de Reus (que va néixer l’any 1965 per la necessitat de recuperar l’escola catalana) i autora de desenes de contes i llibres infantils, l’Àngels Ollé ja no era, fins fa pocs anys, una persona anònima amb tots els ets i uts. El seu compromís social i cultural actiu ja l’havia fet pujar un esglaó en aquest pedestal que ens treu de l’anonimat. Fa un any i tres mesos, aquesta dona de Reus, que té 81 anys i una energia que no se l’acaba, va promoure una altra acció que mostra com aquestes persones que es mouen per l’ombra dels focus son les que acaben configurant la nostra societat. El 7 de novembre del 2017 l’Àngels Ollé i alguns altres avis i àvies de la capital del Baix Camp van sortir al carrer, al davant de l’ajuntament, en una concentració diària per reclamar la llibertat dels presos polítics i que encara avui, passats gairebé un any i tres mesos, mantenen ferma i constant: cada dia, a tres quarts de dotze, aquestes àvies i avis, embolcallats amb bufandes grogues, fan tres toms per la plaça del Mercadal de Reus i criden tres paraules: “Llibertat, República i unitat.” L’Àngels va ser una de les principals promotores d’aquesta acció, que ja s’ha estès com una taca d’oli (ja són 26 municipis catalans que compten amb aquest moviment de gent gran en defensa de les llibertats i la República). Fa uns dies, el president Quim Torra els va anar a veure i va fer amb ells les tres voltes per la cèntrica plaça de Reus. L’Àngels li va dir que molts dels presents porten a la seva motxilla de records una guerra i una postguerra: “Sabem que és important la unitat per fer fort el país”, deia. I va deixar clar que el seu compromís “a lluitar per fer aquest país millor” no decaurà: “Tot i que no podem preveure què faran els polítics, ni els d’aquí ni els d’allà.” L’Àngels Ollé és un exemple d’aquelles persones anònimes, o no tant, que fan gran la nostra societat, i a qui hauríem d’escoltar més sovint.