Connectar amb el dol

Vint-i-quatre dies porta bloquejada, al port de Barcelona, l’embarcació de Proactiva Open Arms. Un altre vaixell humanitari, l’Aita Mari, es troba en la mateixa situació des del novembre del 2018, però al port de Guipúscoa. El 7 de febrer, el ministre de Foment es dignarà a donar explicacions. És tota l’oferta que ha fet. Es busquen les restes d’aquell govern que després de la moció de censura obria tots els seus ports al vaixell Aquarius amb 629 migrants a bord. “Bloquejant el nostre vaixell ja han deixat morir 257 persones”, resa el Twitter de Proactiva. La xifra anirà creixent. La setmana passada, l’ONG badalonina va obrir a la ciutadania les portes de l’Astral, la primera embarcació amb què es va llançar a salvar vides al Mediterrani. Els testimonis dels voluntaris eren esfereïdors. Dones negres que fugen de l’esclavatge sexual, que arriben embarassades perquè han estat sistemàticament violades i que el primer que pregunten, en ser rescatades, és si aquell home no pensa abusar d’elles. O què es pot dir d’aquella dècima de segon que els socorristes tenen per triar a quin menut salvar, sabent que el descartat tindrà un tràgic final. Potser les associacions humanitàries farien bé de suplicar a alguns programes de televisió carronyers que la seva infàmia la traslladin al Mediterrani i que tornin a connectar en directe amb la tragèdia. Deu ser l’única manera que se’ns trenqui el cor en mil bocins i saltem del sofà per exigir que es deixi de fer política amb la vida de les persones.