La república de les lletres

El Punt Avui Televisió acaba d’estrenar un programa d’entrevistes literàries –que els lectors troben puntualment també transcrites en la versió en paper– que destaca per damunt de totes les altres televisions, incloses les públiques, que gairebé no tenen cap programa similar en la nostra llengua. Aquesta és una dada que per si mateixa ja ens hauria de deprimir a l’hora d’imaginar la futura independència. Perquè la república de les lletres no hauria de ser mai una quimera, sinó una realitat palpable i expansiva. De moment –només cal mirar amb ulls crítics què ens ofereix TV3– pel que fa a la literatura també ens toca confiar en el futur, ara que les graelles esbandeixen els programes culturals i els suplements de llibres pateixen les retallades dels diaris. En qualsevol cas, parlar de llibres ajuda a llegir-los o ajuda a llegir-ne més, així ho volem pensar els qui estem rere l’espai literari Protagonistes, que cada dimarts ofereix als espectadors una conversa amb una escriptora o un escriptor dels Països Catalans. La resta de la setmana, la televisió dedica la conversa a altres perfils, des d’alcaldes fins a emprenedors, veus que també constaten quin país tenim i quin podem arribar a assolir. I no hi ha res millor que apropar-se a la literatura per desmuntar alguns dels tòpics que l’emmascaren. Un 27% de la població afirma que llegeix habitualment ficció en català, cada dia surten al mercat tres novetats i qualsevol llibreria amb cara i ulls té un fons de 40.000 títols vius. En el llenguatge dels llibreters, volums vius significa que es poden encarregar, trobar i comprar. No és cert que es llegeixi poc i tampoc ho és que es publiqui massa. No n’hi ha, de llibres dolents, tot depèn de les ulleres amb què vulguem llegir-los. Escriure una obra, convèncer un editor perquè s’hi jugui els quartos i exposar-la a la despietada selva del mercat no és un procés fàcil per a ningú. Sobretot per als que ho aconsegueixen.