Opinió

Tribuna

‘Kadish’ per a Amos Oz

“Amos Oz viurà sempre que hi hagi una lectora o un lector que es deixi abraçar per les seves paraules, orientar per la seva saviesa, enlluernar per la seva bellesa 

Voldria honorar aquest entranyable escriptor jueu no religiós amb un kadish de dol, pregària jueva que es recita en memòria dels morts. Un kadish construït amb paraules que no intenten evocar allò sagrat, però que creuen, com el mateix Oz, que la continuïtat jueva ha estat sempre pavimentada amb paraules. 

Les paraules que Amos Oz ens ha deixat, les trobem en forma de novel·les, relats curts, assaigs i un llibre autobiogràfic titulat Una història d’amor i de foscor. En aquest, Oz narra amb una extraordinària bellesa la seva infantesa. Sovint recordo i rellegeixo amb emoció les pàgines en les quals narra la primera vegada que el seu pare li va deixar un espai a la prestatgeria dels llibres i ell els va ordenar per dimensió. L’enuig del pare i la seva posterior explicació de les múltiples formes en què es poden ordenar els llibres, excepte per dimensió com si fossin soldats, va constituir per a ell una lliçó de vida, en la qual el pare li descobreix els múltiples camins de la vida. 

l’assaig titulat Els jueus i les paraules fou escrit a dues veus junt amb la seva filla historiadora Fania. Un preciós llibre en què pare i filla fan una revisió històrica de la relació dels jueus amb les paraules i els llibres, des de la Torà, les dues versions del Talmud, o el Càntic dels Càntics, fins a la que els autors anomenen “la nostra era postfreudiana” en la qual la formació dels duos mestre-deixeble i pare-fill, de vegades superposats i metafòricament relacionats, comporten una gran fascinació. L’assaig l’acaba amb una reflexió al voltant de la importància de la comunitat, ja que aquesta ha estat la manera natural de l’existència jueva. Mentre tinguem paraules comunes serem una comunitat. Aquesta afirmació ens remet a molts altres escrits i entrevistes en les quals l’autor ha afirmat: “Som un poble de text. Parlem sobre textos, llegim textos a les festes quan ens asseiem a sopar, llegim textos i discutim els textos i quan els jueus van haver d’escapar dels pogroms (...) enmig de la nit van haver de deixar-ho tot però es van emportar amb ells els nens i els llibres.”

Els temes de les novel·les d’Amos Oz són els de la condició humana, té un vessant de llibres d’històries d’amor i desamor, en els quals l’autor fa ostentació del seu coneixement de la complexitat de l’ésser humà i del seu domini de la paraula justa, precisa, exacta, per descriure magistralment cada emoció, cada gest, cada silenci. En aquesta temàtica destaquen No diguis NitEl meu MikhaelLa caixa negra, Les dones de Yoel i El mateix mar.  La caixa negra, no menys creatiu, és un diàleg epistolar entrecreuat entre tots els immiscits en una trama d’amor, desamor, traïció, desig i odi. En aquesta, com en totes les seves novel·les, hi trobem com a teló de fons l’escenari d’Israel amb els seus conflictes polítics i la seva presa de posició crítica. Perquè Amos Oz ha estat un escriptor sempre compromès amb la justícia i la pau.

Mentre escric aquest article i reviso cada un dels seus llibres, van apareixent a dins de cadascun retalls de periòdics que atresoro, articles d’opinió política escrits per ell. Dins de Les dones de Yoel, m’ha aparegut un esplèndid article titulat El mal té una olor inconfusible; es tracta del discurs que va fer en la recepció del premi Goethe, a Alemanya. En aquest text ens recorda que el mal és temptador i seductor. Que l’agressivitat pot obrir-se pas entre nosaltres i que fer el bé és una decisió i una elecció davant de la qual ens trobem diverses vegades al dia. Acaba el discurs amb una frase en la qual plasma la seva pròpia vida. Imaginar l’altre no és una mera eina estètica. És, a més (...), un imperatiu moral fonamental. I, sobretot, imaginar l’altre és un plaer humà profund i molt subtil.

Són molts els temes que Amos Oz ha abordat amb mestratge. Però n’hi ha un que no puc deixar d’esmentar perquè de tots els grans escriptors que he llegit, no n’hi ha cap altre que hagi aconseguit escodrinyar com ell la pregunta de Freud sobre “què és una dona?” A cada una de les seves novel·les, a cada un dels seus escrits, és present la qüestió de la dona, no com una concessió feminista, sinó com a pregunta i desig de saber. La seva curiositat o la seva necessitat queda reflectida en la novel·la Conèixer una dona, en la qual l’heroi acaba vivint a la mateixa casa amb la seva mare, la filla i la sogra. O en la novel·la Fima, en què arriba a crear un personatge fascinant anomenat Fima, que treballa de recepcionista a la consulta d’un ginecòleg i d’aquesta manera imagina, escolta i sent les dones que l’envolten.  

Les seves paraules han quedat plasmades també en innombrables articles i entranyables entrevistes al seu estudi de Tel Aviv, envoltat de llibres, amb un còmode jersei de llana basta i la seva profunda mirada blava sempre brillant.

Amos Oz viurà sempre que hi hagi una lectora o un lector que es deixi abraçar per les seves paraules, que es deixi orientar per la seva saviesa, que es deixi enlluernar per la seva bellesa. 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.