Fets i bla, bla, bla...

Josep-Lluís Carod-Rovira va anar a TV3 per deixar constància de dues coses. Una, que el govern tripartit del qual ell és vicepresident no ha trobat «complicitat» en els mitjans de comunicació per transmetre la seva obra de govern, s'entén que en termes positius i elogiosos, que és l'única forma que entenen els governants que han de fer la seva feina els mitjans. Curiosament, en els anys de govern de CiU els governats també es queixaven de la falta de mitjans afins, queixa que no han abandonat en els últims anys a l'oposició. La pregunta és: amb qui van els mitjans? I la següent: han d'anar amb algú? Que cadascú se les respongui, perquè no ens posarem d'acord. La segona cosa de què va deixar constància Carod-Rovira és complementària de la primera. De la falta de comunicació de l'obra de govern també se n'autoinculpa: «Una cosa no l'hem fet bé del tot, i és la nostra capacitat de transmetre a la societat els canvis profunds en positiu.» Ja els ho deia, els importa molt això de «en positiu». Però Carod-Rovira no s'adona d'una cosa: el seu soci majoritari i cap gros del govern tripartit tenia un lema en les eleccions molt clar: Fets, no paraules. Senyor vicepresident, vostès mateixos van decidir que s'havien de fer coses i no transmetre-les. Per tant, no es queixi. Però no es preocupi, perquè el PSC, com si el volguessin complaure, ha decidit rectificar l'eslògan de fa quatre anys i convertir-lo en, tatxaaan!, Fets i paraules. Això ha anat acompanyat del nomenament de Jaume Collboni en el lloc de l'enginyós José Zaragoza com a responsable de campanya. Collboni, per passiva, ha dit que el seu partit ha practicat la confrontació i el joc brut, ja que ell vol canviar d'estil i promet i demana als altres partits un «esforç d'exemplaritat perquè «els valors, les idees les paraules i les propostes siguin protagonistes» de la campanya. Que bonic! Però no sé si els socialistes s'ho han rumiat prou bé. Em fa l'efecte que l'obscur Zaragoza ho tenia molt més clar. L'eslògan que els va donar més bons resultats a Catalunya va ser el de les generals: Si tu no hi vas, ells tornen, combinat amb La Catalunya optimista en plena crisi de serveis i infraestructures. Collboni, no et precipitis.