El futur de l’educació

Segons l’informe de l’OCDE sobre tendències que trans­for­men l’edu­cació 2019, el futur estarà mar­cat per un con­junt de fenòmens que hau­rien d’ori­en­tar les actu­als polítiques edu­ca­ti­ves. Entre aques­tes tendències es des­taca la pre­o­cu­pació per la sos­te­ni­bi­li­tat davant el canvi climàtic; l’atenció a les desi­gual­tats en un marc on l’incre­ment de les clas­ses mit­ja­nes de la població mun­dial exi­girà una edu­cació de més qua­li­tat; la incli­nació de la glo­ba­lit­zació envers l’eix asiàtic i l’aug­ment dels movi­ments migra­to­ris com­por­ta­ran una major diver­si­tat de l’alum­nat; l’incre­ment de la inse­gu­re­tat per l’amenaça del ter­ro­risme glo­bal; pro­fun­des trans­for­ma­ci­ons en la con­cepció de les famílies i els rols de gènere; un mer­cat labo­ral de més incer­tesa; l’emergència de movi­ments polítics i soci­als basats en el popu­lisme i l’extrema dreta que recla­men apro­fun­dir en l’edu­cació cívica i democràtica; una soci­e­tat cada vegada més lon­geva que plan­teja nous rep­tes de for­mació; un món que entrarà de ple en l’era de la digi­ta­lit­zació i de la intel·ligència arti­fi­cial...

La diagnosi de les trans­for­ma­ci­ons sem­bla prou clara, tan­ma­teix les mesu­res edu­ca­ti­ves pro­po­sa­des són cone­gu­des des de fa temps però no aca­ben d’imple­men­tar-se eficaçment, si més no en el nos­tre con­text. Diem que cal pro­moure l’apre­nen­tatge al llarg de la vida però con­ti­nuem pri­o­rit­zant la for­mació bàsica i posto­bli­gatòria sense una visió contínua de períodes per­llon­gats fins a les edats avançades. En aquest sen­tit, per exem­ple, per què no podem obrir les esco­les en diver­sos hora­ris a estu­di­ants de qual­se­vol edat amb múlti­ples ofer­tes for­ma­ti­ves?

L’Informe també asse­nyala que cal impar­tir una edu­cació pri­me­renca de qua­li­tat, però nosal­tres con­ti­nuem con­ce­bent l’edu­cació infan­til com una etapa no bàsica. Es diu que cal poten­ciar l’edu­cació per a una ciu­ta­da­nia democràtica però quasi tot el temps esco­lar el dedi­quem als apre­nen­tat­ges cur­ri­cu­lars de tota la vida. L’informe aposta per for­mar el pro­fes­so­rat per aten­dre millor la diver­si­tat i aquí la inno­vació con­ti­nua posant l’accent en les meto­do­lo­gies sense foca­lit­zar-la en l’atenció per­so­na­lit­zada de l’alum­nat. Es pro­posa pro­te­gir els joves dels ris­cos i inse­gu­re­tats que com­porta la soci­e­tat glo­bal i del big data, però en això només inci­dim de manera reac­tiva. En la for­mació digi­tal del pro­fes­so­rat con­ti­nuem usant la tec­no­lo­gia com a eina com­ple­mentària i no trans­for­ma­dora del rol docent tra­di­ci­o­nal. L’informe adver­teix que calen polítiques edu­ca­ti­ves de reducció de les desi­gual­tats, tan­ma­teix sabem que fins que l’edu­cació no figuri en l’agenda política i social com una pri­o­ri­tat real no dis­po­sa­rem dels recur­sos per abor­dar aquest repte. Tenim, doncs, molts deu­res per fer.