Restauraran l’Odeon

El dia 29 de juliol del 1856 es va inaugurar solemnement a Girona el pont de Pedra sobre l’Onyar. Els convidats foren obsequiats després amb un refresc al teatre Odeon, a les escales de Sant Domènec. Posteriorment, el 1857, començà la rehabilitació del Teatre Municipal, i llavors les representacions es traslladaren a l’Odeon, fet que provocà un manifest escàndol al senyor bisbe, per la seva proximitat al seminari, on arribaven els sons i la “disbauxa” de les músiques profanes i les festes fins que el Teatre Principal va estar preparat per tornar a obrir al públic el 1860; però l’activitat de l’Odeon va continuar encara molts anys com a sala de ball i de celebracions.

Estem parlant d’aquell enorme edifici existent a la part dreta de les escales de Sant Domènec, on hi ha hagut des de temps dos tallers artesans. L’interior ha sofert moltes vicissituds: és d’una alçària enorme, i tal com està ara, fins i tot un xic sinistre. Damunt del sostre altíssim hi ha un habitacle que dona davant del seminari. Conserva restes de la seva antiga grandesa, vestigis d’haver servit com a teatre i com a sala de ball, de festes, de boxa..., si bé ha passat per molts canvis desafortunats, i ha sofert un incendi. A Pedres de Girona s’explica la seva llarga historia.

L’actual família propietària –promotors de moltes altres restauracions amb èxit al Barri Vell– ha decidit portar-ne a terme la rehabilitació amb un projecte que preveu nous usos però conserva l’esperit del que havia estat segles enrere: un lloc d’esplai dels gironins i els visitants. No serà una obra fàcil, ni econòmica ni còmoda –ells en són conscients– perquè exigirà segurament un reforç de l’estructura, malmesa pel pas del temps i les malvestats sofertes. Cal esperar que les autoritats donin facilitats per a una obra que ha de retornar a la ciutat un edifici que donarà vida a les escales de Sant Domènec, segurament el lloc més visitat de la ciutat després de l’escalinata de la Catedral. Si es pretén que el Barri Vell sigui un indret acollidor, obres com aquesta són imprescindibles. Als promotors els avala sobradament el que ja han fet, i estem segurs de la seva competència.

Per sort encara sorgeixen iniciatives atrevides. Elles han revitalitzat el Barri Vell, mentre els membres del consistori perdien el temps pesant figues, sense escometre reformes com l’antic cinema Modern, la transformació del passeig Canalejas, l’ordenació del barri de les Pedreres..., obres tantes vegades proclamades com deixades estar. Una llarga llista d’incompliments, mentre discuteixen sobre el sexe dels àngels! La taula rodona que es va celebrar fa uns dies a La Mercè sobre el Barri Vell fou deplorable per la inoperància exhibida. Una pena.