Keep calm
Acusem l’Estat
Ho vam veure a la conferència d’Oriol Junqueras dimarts, ho hem notat en les declaracions i missatges a xarxes de tots els presos polítics, ho hem vist a la campanya d’Òmnium Cultural: l’actitud dels qui seuran al banc dels acusats del Tribunal Suprem el dia 12 de febrer no és en absolut la que s’esperaven aquells qui els van acusar, i la que pretenien aquells qui els van empresonar.
No aniran a Madrid a defensar-se de res, no hi aniran a demanar perdó ni a renunciar a les seves conviccions per rebaixar un grapat de dies una condemna que ja tothom dona per segura. Sinó que hi aniran a dir dues coses molt importants: que tot el que van fer ho tornarien a fer perquè és legítim en una democràcia, i que qui s’ha d’acusar és l’Estat per trepitjar drets humans tan fonamentals com el dret a la dissidència política, el dret de manifestació o el dret a la llibertat.
Aquesta actitud dels presos és la que posa en escac l’Estat: no hi ha res més incòmode per a un Estat pretesament democràtic que tenir presos polítics que assumeixen la seva condició de presos polítics i la potencien per aconseguir solucions polítiques. Cuixart, Sánchez, Forcadell, Bassa, Junqueras, Rull, Turull, Forn i Romeva saben que el Suprem serà un espai magnífic per expressar les seves idees, que allò que diguin serà emès en directe per televisió i seguit in situ per més de tres-cents periodistes acreditats, dels quals cinquanta són corresponsals d’arreu del món.
Els qui els acusen volien humiliar-los, fer-los penedir del que hem fet, fer-los renunciar al que pensen, i en realitat han aconseguit just el contrari. Gràcies a l’actitud dels presos, el judici servirà perquè ells quedin retratats, per tornar a recordar al món els cops de porra de l’1 d’octubre i reivindicar el dret a l’autodeterminació. Ho faran mirant als jutges però sobretot mirant a les càmeres, i això l’Estat no ho salva tancant la porta als observadors internacionals ni fent un vídeo d’España Global venent una democràcia idíl·lica que, a partir del dia 12, es veurà que no existeix.