Són ‘picoletos’, són el que són

Un vídeo gravat des de l’interior d’una de les furgones de la Guàrdia Civil dona una idea exacta de com han afrontat els agents d’aquest cos el trasllat dels presos polítics catalans. En la gravació, escampada convenientment per les xarxes socials, els agents posen la música a tot drap (Soy picoleto) i se’n riuen, sorollosament, de les persones que es manifesten a banda i banda de la carretera. Una continuació perfectament seqüencial de l’“a por ellos”, que es va prolongar amb la ignomínia d’uns agents del CNP que es referien a Oriol Junqueras com a “osito” (“está llegando un osito a la cárcel, hasta que lo pongan a cuatro patas. Le arreglan el ojo” i que demostra, per si encara calgués, que tant la Guàrdia Civil com el CNP –a diferència dels Mossos– són policies polítiques, tal com ho han estat al llarg de la seva llarga i terrible història.

El comboi cap a Madrid ha estat una humiliació més contra una societat que es veu agredida, una vegada rere l’altra, per l’Estat que li recapta els impostos. L’escarni orquestrat forma part de la represàlia i, de fet, està pensat per desmobilitzar una societat que, segons el pla, ha de percebre que el poder de l’Estat és tan il·limitat que no val la pena oposar-s’hi. De fet, la manca de sanció contra tots aquests agents forma part indestriable d’aquesta exhibició d’impunitat del poder de Madrid.

Però aquesta actitud –no sé si conscientment– ja no és la de les institucions democràtiques d’un país europeu, sinó la de la força colonial que ha deixat d’intentar convèncer per dedicar-se, únicament, a amenaçar. I això no és reversible. Des de la Guàrdia Civil fins al Tribunal Suprem les institucions de l’Estat han mostrat, voluntàriament, la seva cara més agressiva, la força bruta que, en darrera instància, utilitza el poderós per preservar els seus privilegis. This is the real Spain, que diu la seva propaganda.