Llum i ombres

Són comprensibles les ganes que han manifestat els presos polítics que comenci d’una vegada el judici per poder-se explicar. De poder trencar el silenci imposat de la presó i tenir, per fi, l’oportunitat de defensar-se i de desmuntar falsedats. “El judici serà fàcil, perquè diré la veritat”, ha explicat Dolors Bassa, en una frase lluminosa que resumeix tota la complexitat del cas. L’esperança no s’ha de perdre mai, és clar que no, ni la determinació a lluitar davant del tribunal, encara que hi hagi recels més que fonamentats sobre com es desenvoluparà el judici, i les sospites que la sentència ja ha estat redactada per endavant. D’elements per a la desconfiança no en falten, des de la construcció del relat dels fets que vam veure durant la fase d’instrucció fins al vet a la presència d’observadors internacionals, passant per les condicions penitenciàries que hem anat coneixent els darrers dies o el protagonisme que tindrà Vox a la sala, assegut al costat dels fiscals.

Em sembla que aquest escepticisme traspassa fronteres. Quin sentit té, si no, l’estrambòtica campanya d’aquesta entitat anomenada España Global, finançada amb diners públics, intentant homologar el judici i legitimar, a ulls internacionals, les previsibles sentències condemnatòries? Per què retreuen la desconfiança si és el mateix estat acusador el que la manifesta envers els jutges que exerceixen a Catalunya? Sí, tenim molts dubtes sobre el judici. O és que això també és un delicte?