L'enigma dels rotlles de paper higiènic

Diumenge, 9 del matí, al bar de la plaça de Calonge, començant el segon dia del Mercat Medieval. Entra un proveïdor amb un paquet de dotze rotlles de paper higiènic, i la mestressa explica que cal reposar el material perquè amb una remesa idèntica dissabte va fer curt, cosa que fa pensar que l'afluència de turistes ha estat impressionant: 12 rotlles a com mínim 21 metres de paper per unitat donen per eixugar molts de culs, i tenint en compte que no tots els clients necessiten anar al fons a l'esquerra... Però la informant talla ràpidament els càlculs sobre el flux de caixa advertint que són erronis, ja que el dia abans no només va desaparèixer el paper sinó també els tubs de cartró al voltant dels quals s'enrotlla, senyal inequívoc que el material no es va gastar en el marc de les necessitats normals de la clientela: va ser furtat. Aquesta evidència lliga tant amb els comentaris dels empresaris turístics –«molta gent, però molt mirar i poc gastar»– com amb les estadístiques que ahir va divulgar l'INE, segons les quals en el quart trimestre del 2009 la renda de les famílies només va augmentar un 1,2%, però tot i així van arribar a estalviar un 25% dels seus ingressos. S'ha passat del consumisme compulsiu de comprar sense mirar prim al consumisme de misèria –miserable, en casos com el que ens ocupa–, el de consumir poc i gastar encara menys, arreplegant el que es pugui.

Males llengües assenyalen, però, que el furt del paper higiènic podria ser conseqüència no tant d'un canvi en les pautes de consum com d'un canvi d'actitud del consumidor, que no es resigna amb els preus i es rescabala. Considera que l'han clavat amb el tiquet de l'esmorzar o el vermut, i rampinya en espècie fins que situa el cost final en el que considera preu just.