Ens jutgen a tots

Res no serà igual ni a Espanya ni a Catalunya després del judici que començarà d’aquí a poques hores a Madrid. Un judici que canviarà per sempre més la història, perquè no jutgen un grup de polítics i activistes. Jutgen més de dos milions i mig de ciutadans que van cometre la gosadia de voler decidir a les urnes el seu futur.

Si la sentència de l’Estatut va solidificar una majoria social favorable a la independència com a única opció de supervivència per al país, la llengua i la cultura, els judicis als líders independentistes serviran per enterrar definitivament qualsevol possibilitat d’encaix dins l’Estat, que, com va dir ahir la vicepresidenta Calvo –que se suposa que és d’esquerres–, mai no permetrà un referèndum d’autodeterminació. El cas ja no és un procés judicial contra un grup de persones, sinó una causa general que no busca la veritat o identificar uns presumptes culpables, sinó infligir un càstig i aplicar un escarment a tot un poble per reprimir per diverses generacions els seus desitjos de llibertat.

La voluntat ferma dels presos d’entomar el judici i les seves conseqüències injustes –sumada a l’activisme resistent dels exiliats– tindrà probablement una primera derivada de gran importància: els partits independentistes superaran per primer cop el 50% del vots emesos en unes eleccions (les municipals i les europees). Un resultat que obligara els partits republicans a treure la son de les orelles, superar el dol de l’intent fallit de l’octubre del 2017 i iniciar un nou embat democràtic per aconseguir la independència. No ho podran fer sols. Els més de dos milions que la setmana vinent seran sotmesos a judici hauran de mobilitzar-se més que mai ho han fet, davant d’un Estat sempre hostil.