S’han aixecat de la taula?

La pregunta és la del títol: es va aixecar de la taula, ahir, el govern espanyol? Sentint la vicepresidenta Carmen Calvo ho semblaria. Però llegint-ho amb més calma, a mi em sembla que encara no. Ahir, Calvo (que feia de Pedro Sánchez, és clar) més que aixecar-se de la taula el que va fer és un ultimàtum. Si més no, així ho vaig entendre jo. Va venir a ser una mena de darrera oferta: o el govern català renuncia a parlar del dret a l’autodeterminació i es deixa de negociadors, mediadors i ves a saber quines figures més, o la cosa arriba al final. Va ser un ultimàtum? Sí. La qüestió és quina part d’aquest ultimàtum té a veure amb la negociació dels pressupostos (que s’han de votar dimecres vinent, l’endemà que s’iniciï el judici de l’1-O) i quina part d’aquest ultimàtum té a veure amb la pressió (immensa, tot sigui dit) a la qual està sotmès Pedro Sánchez per part de la dreta més dreta de l’Estat espanyol. Amb una manifestació a tocar (molt més contra ell que no pas en favor de la unitat d’Espanya), Sánchez ahir va fer un ultimàtum. Res de referèndum. Constitució, Constitució i Constitució. A l’altre costat, és clar, el govern català. Dret a l’autodeterminació, dret a l’autodeterminació i dret a l’autodeterminació. A mi em sembla que és dimecres, que sabrem si realment el govern espanyol s’ha aixecat de la taula de negociació (una negociació ben minsa i esquifida, tot sigui dit) i si el que prioritza és la solució del conflicte (o l’entrada en una via de solució, és clar) o si, al contrari, prioritza els pressupostos i no rebre més pressió de l’immobilisme espanyol. Un immobilisme, tot sigui dit, que comença pels de casa seva, pels González i els Guerra de torn i el reguitzell de barons a qui Sánchez ja va plantar cara en una ocasió (i els va guanyar). Ho tornarà a fer? No fa la sensació. Uns estan a punt d’aixecar-se de la taula i els altres continuen insistint que no se n’aniran. I a mi em sembla que és això, el que està passant. Que uns i altres (i les seves respectives pressions) estan discutint qui s’aixeca de la taula i, evidentment, qui pot culpar l’altre d’haver-se aixecat.