El sexe

Hem pas­sat una pila de dies escol­tant notícies sobre pederàstia a l’Església catòlica. El mal és que això no és notícia: els sacer­dots i els mon­jos han abu­sat manta vega­des dels seus alum­nes i dels seus esco­lans, per una raó, que Roma no per­metrà mai de can­viar: el celi­bat dels mem­bres del cato­li­cisme. M’ho he pre­gun­tat mol­tes vega­des: per què la vir­gi­ni­tat és un mèrit? Com es pot dema­nar a la gent que aban­doni el sexe? El sexe forma part del cos, de la psi­co­lo­gia i, en defi­ni­tiva, de la vida. L’hor­ror al sexe és malaltís.

També he lle­git tex­tos molt encim­be­llats sobre el com­por­ta­ment dels patri­cis grecs i romans: eren pede­ras­tes tots ells, si bé estava mal vist quan es casa­ven. Catul, per exem­ple, iro­nitza geni­al­ment sobre el fet que l’ado­les­cent amb qui com­par­tia llit quan tenia pèl púbic ja no el volien. Cada època té els seus cos­tums.

També he lle­git, ai!, dis­sor­ta­des notícies sobre els abu­sos envers les dones, perquè la soci­e­tat patri­ar­cal creu que l’acte sexual és un acte de violència i una humi­li­ació per a la dona. Quan va haver-hi l’amnis­tia, van sor­tir de la presó tots els cri­mi­nals i tots els vio­la­dors. Els assalts i les vio­la­ci­ons es mul­ti­pli­ca­ren. Recordo una com­pa­nya que em deia: “A mi no em vio­la­ran.” Però poc després un vio­la­dor l’empe­nyia al por­tal de casa seva només obrir la porta. Ella va dir al vio­la­dor: “Si jo em deixo t’ho pas­saràs molt més bé.” El vio­la­dor li va fúmer una pallissa i la va vio­lar dolo­ro­sa­ment.

Som doncs a davant de cos­tums ances­trals i a davant de malalts men­tals. Quin fàstic tot ple­gat! Tan impres­cin­di­ble que és el sexe, que ha d’actuar amb una única con­dició: que siga com­par­tit de gust, i que ningú no abusi de ningú!

Escric això a davant de TV3, que em faci­lita imat­ges de la mani­fes­ta­ci­o­neta de Madrid: és evi­dent que no és con­tra Cata­lu­nya, sinó con­tra Pedro Sánchez, i Cata­lu­nya només n’és l’excusa.

Quanta misèria!