Els arbres i el bosc

Amb la remodelació de l'avinguda Diagonal hi ha el perill que els arbres no ens deixin veure el bosc. Mai millor dit. Algunes veus han alertat que la reforma de la gran avinguda de Barcelona posa en perill la pervivència de tot un patrimoni vegetal com són les palmeres i els plataners que sobreviuen als milers de vehicles de tot tipus que hi passen. Tothom té dret a defensar el seu model de ciutat i, per descomptat, a dir-hi la seva. Però la remodelació de la Diagonal està ara mateix emparedada entre l'opció que planteja que una reforma amb menys cotxes, més ecològica i més ciutadana comportarà un caos en la mobilitat de la ciutat, i la d'aquells que en nom de la ciutat sostenible no volen que es toquin els arbres actuals. I les dues coses no semblen gaire compatibles. Si l'actual Diagonal és clau per a la mobilitat perquè suporta un gruix de trànsit considerable és que no és l'avinguda verda i entregada als vianants que altres defensen. El referèndum que es planteja inclou l'opció de deixar la Diagonal com està. I és molt respectable. Però que quedi clar que aquesta no és l'opció d'una Diagonal verda. És l'opció d'una Diagonal per al cotxe. Em costa entendre que si s'és partidari d'una Diagonal arbrada no se sigui partidari de la reforma. De qualsevol de les dues opcions: diagonal o rambla. És cert que amb les obres s'hauran de tallar arbres, que d'altra banda alguns es moririen igualment al cap de pocs anys si es deixés la Diagonal tal com està. Però el resultat serà una Diagonal molt més verda en pocs anys, amb arbres nous i vigorosos. Que els apologetes del caos circulatori i amants del cotxe per la Diagonal siguin aliats dels que defensen una Diagonal amb extensa vegetació no deixa de ser contradictori. Però com totes les reformes essencials, serà després que arreli la nova Diagonal que la ciutadania se la farà seva.