Eleccions i ‘momentum’

Sembla que demà Pedro Sánchez convocarà eleccions. Hauria preferit que allargués tant com pogués el mandat. Mal per mal, el voldria governant mentre duri el judici als presos del procés, i més enllà. Dic “mal per mal” per satisfer l’afició, però ho haig de matisar: molt més mal seria o serà que el seu lloc l’ocupin els tres partits de l’extrema dreta que se’l rifen. Tots tres li han estroncat la legislatura derrotant-li els pressupostos. Els partits sobiranistes, ERC i el PDeCAT, han actuat en el mateix sentit. Déu em lliuri de fer equiparacions entre aquells i aquests. Tothom per on l’enfila, amb motius contraris. Contraris, però coincidents. El risc que els tres de la benzina aconsegueixin el poder és real. Han anunciat en comandita que aplicaran a Catalunya l’article 155 de la Constitució de manera indefinida, cosa que vol dir que el govern de la Generalitat i el Parlament es volatilitzaran. El seu objectiu i obsessió és neutralitzar els Mossos, suprimir la immersió lingüística, l’oficialitat del català, TV3, impedir cap mesura de gràcia als presos si són condemnats. Els partits sobiranistes ho saben millor que ningú perquè els ho han sentit de viva veu. O no creuen possible la seva victòria, i llavors n’hi ha per preguntar-se per què han tombat Sánchez, o és que són partidaris de reincidir en el “com pitjor, millor” confiant que el triomf de l’extrema dreta conciti tanta indignació que faci possible el “momentum” de què parla el president Torra, representant del nostre home a Waterloo. Ja n’hem viscut un, de momentum, amb el resultat de polítics a la presó i a l’exili, replegament i 155. ¿Ha de ser més triomfal el pròxim, amb el mateix material humà?

El “com pitjor, millor”, barrejat amb el desprestigi que ara es projecta sobre “el règim del 78”, desmantella l’obra d’almenys dues generacions que vam –incideixo en el “vam”– ser constructives. Si el braç executor ha de ser l’extrema dreta davant del sobiranisme calculador, què hem de fer per impedir-ho els independentistes convençuts que “com pitjor, pitjor”? Reforçar Sánchez el dia d’anar a dipositar el vot? Així m’ho fan preguntar.

Ens expliquen que no han aprovat els pressupostos per unes actuacions o no actuacions de Sánchez d’última hora. Però Míriam Nogueras, diputada a Madrid del PDeCAT insistia en la negativa, i en presumia, des de molt temps abans, quan el diàleg que se sol·licitava estava encarrilat. El seu company de grup, Ferran Bel, des de la tribuna del Congrés ha exigit al dèbil Sánchez valentia, coratge, audàcia. Bel havia estat alcalde de Tortosa. No va retirar el monument franquista aparatós del mig de l’Ebre, com alguns li exigien. No va poder, es va sentir pressionat, era feble, no va saber trobar el momentum.