Full de ruta
Acció de govern
És veritat que convindria més acció de govern però no ho és que les conselleries estiguin paralitzades per culpa del procés. La prova, que no és poca cosa, la tenim amb la recent decisió de la conselleria de Territori i Sostenibilitat d’ampliar la moratòria per construir a segona línia de mar, més enllà dels 500 metres del litoral inicialment protegits. De moment, la mesura frena la construcció de 12.000 nous habitatges a la castigada Costa Brava però representa un pas determinant per alleujar la neopressió urbanística a tot el país. La moratòria arriba en un moment en què repunten les actuacions urbanístiques paralitzades per la crisi i es renova la fam inversora dels especuladors, ara vinguts de més lluny i amb les butxaques encara més fondes. Gent amb ganes de treure profit del nostre patrimoni paisatgístic, encara que pel camí es carreguin pinedes i penya-segats. Gent que, sobretot, enyora l’època en què el Partit Popular –el mateix que ara ens vol fer creure que és capaç de regenerar-ho tot– va modificar la llei per permetre la urbanització salvatge del 100% de la superfície. El seu xantatge als alcaldes és descarat i sense complexos: a canvi de construir a primera o a segona línia s’ofereixen a fornir les migrades arques municipals. La seva desgràcia, però, és que aquesta amenaça ha despertat la consciència ecològica d’entitats i plataformes mobilitzades per plantar-los cara i desfer-los els plans. Com totes les grans batalles, aquesta té l’èpica de David contra Goliat, serà llarga i requerirà temps i energies per part dels primers defensors del territori, que són aquells que hi viuen i hi treballen. Una batalla condemnada al fracàs sense la intervenció política, per això és rellevant la decisió de la conselleria de Territori i Sostenibilitat i el seu compromís de revisar d’ara endavant amb màxima exigència cada projecte. Sense baixar la guàrdia perquè els especuladors s’han quedat sense berenar, no pas sense queixals.