Vuits i nous
Tres Tombs
Ve la meva germana Marta que viu a Mallorca a passar un cap de setmana amb la família i les amistats, i li fa riure que per diumenge, en ple febrer i quan fa gairebé un mes de Sant Antoni Abat, hi hagi programats els Tres Tombs. A Mallorca aquesta rua amb animals es fa el dia de gener que toca, sigui laborable o festiu. Sant Antoni és tan important en el seu calendari que els mallorquins que es diuen Antoni o Toni celebren l’onomàstica aquest dia. Els Antoni catalans en veneren un altre.
Com que hi ha pocs animals, ens els hem de repartir. Un dia actuen en un poble, un dia en un altre i nosaltres ens trobem a la cua. Altres anys hem fet els Tres Tombs al març. Diria que fins i tot al juny. És com una companyia de teatre en gira. Un dia, fa molts anys, vam portar al Teatre Monumental L’auca del senyor Esteve, que uns mesos abans s’havia estrenat a Barcelona. El gerent ens va preguntar si volíem l’obra amb gegants o sense. A la processó de Corpus que els propietaris de La Puntual miren des de la porta de la merceria, Santiago Rusiñol havia previst la presència de gegants. Si volíem la processó amb gegants, la factura de la companyia s’encaria. Hi havia la possibilitat de convocar els gegants de la ciutat, però els portants s’hi van oposar. “Les nostres figures no són una atracció.” La companyia va venir amb els seus. La processó també s’havia de nodrir d’extres: “Els aporteu vosaltres o ho fem nosaltres?” Vam mobilitzar amics i un grup de nens i nenes que aquell any havien fet la primera comunió i van poder amortitzar el vestit d’un sol ús. Semblantment, a cada poble per on passen, s’afegeixen als Tres Tombs itinerants els gossos, gats i canaris locals, portats pels seus amos. També algun cavall. L’amic pagès Pere Ribosa de Cabrera de Mar en cria. Cada any el veig aquest dia, mudat dalt el cavall estrijolat i lluent. Diumenge que ve, anirà a un altre poble. Els contemplatius dels animals havien celebrat molt la desfilada. Ara, des que s’anomenen animalistes, manifesten reticències. Les bèsties no són un espectacle, no es poden dur d’un cantó a l’altre del país en transports poc confortables. Em sembla que els Tres Tombs tenen el futur tan negre com el zoològic de Barcelona administrat per Ada Colau. Sempre ens quedaran les tractorades de quan en Pere Ribosa i els seus companys de rua s’enfaden i no estan per disfresses. “I el tortell de Sant Antoni, quan el mengeu?”, em pregunta la Marta. Els pastissers, que es distingeixen per ser esclaus del calendari, aquest dia es tornen flexibles i couen els tortells quan passen els Tres Tombs, sigui al març o al juny.
“El país en crisi i tu parlant de Tres Tombs.” Doncs què? I altres els organitzen, i a més avui és diumenge i la processó és llarga i el ciri curt.