Desconfiar confiadament

Jo soc un tipus de persona que em costa confiar en els altres. Per la vida o bé mantinc les persones a distància o bé si m’obro haig de fer-ho contra un munt de pors i de desconfiances imaginades, fins que amb l’experiència arribo a confiar autènticament. Fent el paral·lelisme, ara mateix el moviment independentista és una persona amb baixos nivells de confiança. Hi ha desconfiança entre part de les bases independentistes i els partits polítics, hi ha desconfiança entre els mateixos partits, hi ha desconfiança en les entitats sobiranistes i fins i tot hi ha desconfiança en qualsevol que enarbori una bandera de salvador del moviment. Hi ha qui fa negoci polític d’aquesta desconfiança, atiant-la, fent relats de pactes i traïcions i n’hi ha qui es consola en un relat de desconfiança on es defineix com si fos part dels únics “bons independentistes”.

És molt difícil teixir estratègies comunes quan hi ha aquest alt nivell de desconfiança. Les estratègies individuals de les persones que superem la nostra baixa confiança en els altres i per això podem crear vincles autèntics i sòlids tot i les nostres pors es poden aplicar al moviment independentista. Tot i aquesta desconfiança cal seguir endavant, mirar què és l’important i el poc rellevant. La forma de fer-ho és donar per fet que en allò on tenim competència o visions confrontades no anirem junts i ens farem la guitza, succeirà i no cal patir. En canvi cal fixar-nos allà on tenim interessos compartits i on estarem junts passi el que passi i dipositar la nostra confiança només en aquests àmbits importants.

Confiar que allÀ on tots tenim interessos compartits estarem un al costat de l’altre i oblidar-nos de la resta, que realment és poc important. Segurament ens atonyinarem en campanyes electorals, en declaracions, en relats polítics, en quin dels objectius per arribar a la independència és el prioritari (fer el trencament democràtic ara o aconseguir un suport hegemònic) o fins i tot en vots al Parlament, però en l’important confiem que hi serem junts. Lluitarem junts contra la repressió de l’Estat, que tot i tenir vies diferents estem junts en el mateix objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya, que quan tinguem un marc estratègic compartit posarem tots els esforços i que a l’hora de la veritat, en els moments importants ens tindrem uns al costat dels altres.

I això és l’important, la resta, mentre no tinguem un escenari estratègic compartit de fet és ben poc important si ens barallem per llistes conjuntes o no, si ens barallem electoralment, si es fan primàries que fragmenten el vot independentista o no, si alguna entitat atia la divisió entre govern i base social independentista o fins i tot si aquesta base desconfia del que faci a curt termini el govern i els partits independentistes. En l’important, hi tenim confiança. O és ben fàcil tenir-ne.