Companys en la memòria

La revisió de la sentència que va utilitzar la dictadura feixista per l'assassinat del president Companys ha generat noves discrepàncies en el govern. PSC i Iniciativa han aplaudit la decisió de la fiscalia de no tirar endavant el recurs davant el Suprem que hagués suposat l'anul·lació de la sentència franquista. ERC en canvi n'ha estat molt crítica. Des del punt de vista polític és lògica aquesta discrepància perquè ja es va mantenir durant la discussió de la llei estatal de la memòria històrica a la qual apel·len els fiscals per donar per tancada la carpeta del cas Companys. Llegeixo declaracions de membres de la UMD, els militars democràtics que lluitaven contra la dictadura des de dins l'exèrcit, que asseguren que la seva rehabilitació no serà total fins que el Tribunal Suprem no anul·li les sentències del règim amb què van ser empresonats molts d'ells en ser descoberts. I penso, doncs en el cas Companys deu ser igual no? El dubte se m'esvaeix totalment en sentir a l'exfiscal anticorrupció Carles Jiménez Villarejo en una magnífica entrevista de Manel Fuentes a El Matí de Catalunya Ràdio. Jiménez Villarejo és home de lleis, va ser candidat a les llistes d'ICV-EUiA i home de referència dels ecosocialistes en matèria de memòria històrica. Doncs Jiménez Villarejo assegura que d'anul·lació de la sentència de Companys, res de res, que un fiscal no té mai aquesta potestat i que les coses s'han fet molt mal fetes. Iniciativa té en Jiménez Villarejo un bon assessor. Caldrà que el conseller Saura expliqui per què defensa coses tan diferents amb aquest company de viatge. Perquè d'altra manera, si el judici franquista a Companys no està tècnicament i legalment anul·lat tal com diuen refutats juristes i historiadors, haurem de concloure que se'ns està donant gat per llebre. I en qüestions tan sensibles com la memòria històrica no s'hi pot frivolitzar.