El Maestrat viu

Gràcies a l’amistat amb en Joan Ferreres, que n’és, aviat sabré més coses del Maestrat que d’algunes comarques de Catalunya més pròximes. El Maestrat és aquella comarca de la província de Castelló que es troba enganxada al Principat, naturalment pel sud. Travesses el riu Sénia i ja hi ets. Té ciutats marítimes conegudes: Vinaròs, Benicarló, Peníscola... A l’interior, pobles i paisatges que mereixen una visita que ningú no fa perquè la comarca és de pas. De pas cap a on? Cap a València i Alacant, principalment. Joan Ferreres, que és historiador i pedagog, la coneix pam a pam, fins i tot amb els noms dels seus habitants actuals i remots, i no exagero: els seus textos divulgatius, molts de genealògics, ho certifiquen. Ell és representant de l’última gran emigració de la comarca: la causada per la gelada de la Candelera de 1956, que va mantenir els termòmetres a 20 sota zero uns dies. L’interior del Maestrat és agrícola i ramader i el fred va ser mortal. Alguns van anar a Castelló i València; uns altres, a Barcelona o fins i tot França. En altres ocasions semblants el contingent migratori s’havia traslladat a Tortosa, l’antiga ciutat de referència del Maestrat. Als anys cinquanta altres ciutats l’havien suplantada. La família d’en Joan Ferreres es va establir a Mataró. Ell va fer d’ensenyant d’institut. Va coincidir amb la Nuri, la meva dona, i d’aquí l’amistat.

Els del Maestrat són molt del Maestrat, principalment si no hi viuen. L’enyoren, hi tornen, el trepitgen, contribueixen a millorar-lo i divulgar-lo. L’enyor és un gran motor científic i literari. Divendres ens vam reunir al local de Vilaweb de Barcelona amb motiu de la presentació del primer número d’Empelt, “revista de lletres i humanitats del Maestrat”. Més que una revista és un llibre. Sortirà un cop a l’any. Està tan ben feta i és tan rigorosa que la intenció és que tingui entrada a universitats d’aquí i de fora. També es va presentar el darrer número de la revista de València Saó, la més antiga en català del País Valencià, que dedica un dossier al Maestrat i que inclou una entrevista a Ferreres i un article del gran Martí Domínguez, vinculat a la comarca.

Sentint parlar del Maestrat amb tanta passió, penso en Menorca, el territori més estudiat del món, dic del món, pels seus erudits. La insularitat hi ha contribuït, com també a compactar els habitants, que no superen els del Maestrat, i a crear un món a part. Fa un parell d’anys vam ser conduïts per en Joan Farreres al santuari de la Mare de Déu de la Salut de Traiguera, on se celebrava un acte literari impulsat per la gent de Maestrat Viu. Vostès hi han estat mai? Corrin. És el Toro sense elevació del Maestrat, el seu omphalos, el que ho explica tot. Després pugin a Sant Mateu, Benassal...