“Un periodista de Mataró”

Parlant de Jordi Pujol, diu l’admirat historiador Enric Ucelay-Da Cal al llibre Breve historia del separatismo catalán: “Con la ayuda de un periodista de Mataró escribió sus memorias.” Servidor de vostès. No me’n diu el nom: potser hauria estat un intrús irrellevant en un índex onomàstic. (Tot s’ha de dir: a la bibliografia hi surto). És rellevant que el periodista sigui “de Mataró”? Hi noto un retintín. Intueixo que Ucelay no hauria fet l’incís si el periodista triat per l’expresident hagués estat de Barcelona. Ara es parla d’adherir Mataró, amb altres poblats, a una renovada “Gran Barcelona”. Sants, Horta, Gràcia o el Poblenou, municipis abans independents, ja van ser incorporats a la capital fa molts anys. La tendència segueix. Mataró serà algun dia Barcelona o de Barcelona? Si ho arriba a ser, vaig néixer massa aviat: m’he perdut ser un periodista de Barcelona, o un periodista a seques. Jordi Basté, l’estrella matinal radiofònica, és d’Horta. És, doncs, de Barcelona i, naturalment, no cal mencionar-ho. Màrius Carol, director de La Vanguardia, va néixer al Poblenou, al carrer Pere IV, també dit carretera de Mataró. Xavier Vidal-Folch és de l’Eixample. Té un pedigrí barceloní més intens? Posem que Pujol hagués triat Lluís Foix. És de Rocafort de Vallbona, i en blasona en els seus llibres memorialístics. O Lluís Bassets; ve de Llagostera. O Josep Cuní, de Tiana. Xavier Graset un dia va entrevistar Ucelay amb motiu d’aquest llibre. Graset és de Vila-seca. Potser es tracta de viure a Barcelona. Jo, al contrari dels citats, no hi tinc domicili. Ni tan sols hi he dormit una sola nit. Soc “un periodista de Mataró”. Per ara, i en espera de decisions polítiques i administratives expansionistes, com dic.

Deixem-ho, que no dona més de si. O insistim-hi per un altre cantó. Als anys vuitanta, jo entrava als estudis de TV3, Catalunya Ràdio i Ràdio 4 i a les redaccions dels diaris que en aquells anys de la Transició van néixer de nou en nou i hi coneixia tothom. Els grans mitjans amb seu barcelonina van anar a reclutar periodistes a la vigorosa premsa comarcal. Jo no, però gairebé tots els redactors del setmanari El Maresme van optar pel traspàs: Santi Carreras, Joan Catà, Teresa Carreras, Josep M. Fàbregas, Enric Sala, Anna Lasaga, Josep M. Torrent, Rafael Vallbona, Sílvia Cóppulo, Maria José Recoder... Me’n deixo. A Sabadell i a Terrassa hi va haver la mateixa tendència. La premsa de Barcelona l’han feta “periodistes de Mataró”. Enric Juliana, destacat a Madrid, és de Badalona. Francesc-Marc Álvaro, de Vilanova i la Geltrú. En fa militància amb el personatge Baixamar. Ha escrit llibres sobre l’entorn familiar i amical de Jordi Pujol des del seu poble, aquesta setmana immers –poble i ell– en el Carnaval.