40 anys d’històries

Escoltant les preguntes que fan els fiscals del Tribunal Suprem i les respostes que els donen els presos polítics catalans, s’evidencia amb les cares dels magistrats i del ministeri públic que han descobert una realitat ignorada sobre Catalunya, els catalans, la societat civil i la nostra manera de ser i de fer. Un fet que no és nou, ho deia el periodista de La Vanguardia, fill de Sant Feliu de Guíxols, Gaziel (Agustí Calvet), quan va escriure el 1951 que “amb el sentit que Castella ha donat a Espanya i ha imposat a tots els pobles peninsulars, els catalans no som espanyols. No ho podem ser, ni volent. El caràcter, la manera de pensar i de viure, els gustos, els costums, la llengua, l’escala de valors col·lectius: la nostra weltanschauung, com en diuen els alemanys, ens separa totalment, irreductiblement, de Castella”. És aquesta manera d’ajuntar-se per fer coses que va propiciar que, a finals dels anys setanta, un grup de gent inquieta, entre els quals hi havia societat civil, empresaris, periodistes, gent del món de la cultura i la política, constituís la cooperativa Papirus, que tenia com a objectiu editar el Punt Diari. Una aventura col·lectiva per normalitzar el país després de la mort del dictador. S’havien de canviar moltes coses, tot estava per fer i en l’àmbit comunicatiu calia crear nous espais. A Girona, només es podia llegir Los Sitios, el diari del Movimiento, i per això es va aixecar una altra mena de moviment, molt més popular, ciutadà i democràtic, que apostava per fer un diari comarcal en català que trenqués amb el règim. Una tasca que no va ser fàcil; hi havia moltes idees i il·lusió, i pocs diners per portar-les terme. Però quan hi ha molta voluntat i força per engegar un projecte, no hi ha impediments que valguin. És el caràcter, la manera de pensar, l’escala de valors de què parlava Gaziel, però també l’associacionisme, l’organització de la societat civil de què es parla aquests dies al Suprem. Aquests valors col·lectius són la base de molts projectes, com el de treure al carrer el febrer del 1979 un diari independent, català, comarcal i democràtic. El resultat són quatre dècades de moltes històries que s’apuntaven diumenge passat en l’especial sobre els 40 anys que publicava aquest diari. Felicitats a la gran família de periodistes i treballadors que al llarg d’aquests anys han contribuït a fer sortir al carrer el que avui és El Punt Avui.