Borrell no només patina

Ja hi estem acostumats. No és cap novetat. Però no per això no et deixes de preguntar: què li ha passat, a aquest home? A Josep Borrell, se li ha acabat el sentit comú i ha passat de ser un català que ha fet carrera política a ser un català –sembla que mal li pesa– que fa el ridícul en la seva carrera política. Podem estar d’acord que qui paga mana. En el seu cas, el carnet socialista. Però, d’aquí a dir les barbaritats que diu, hi va un tros. Bàsicament perquè si ets un personatge públic que està a la primera línia has d’anar molt en compte que el que dius sigui cert. Si no quedes com un gamarús. Ja li va passar quan es va inventar una escopinada de Jordi Salvador (ERC) al Congrés i hi va tornar quan va dir que als Estats Units només van haver de matar quatre indis per ser independents. Dilluns, Borrell va deixar anar com qui no vol la cosa que el catalanisme té molt a veure amb els fets que van portar a la Guerra Civil Espanyola. Una afirmació que no té cap consistència, que és totalment gratuïta i que demostra gran ignorància. Però és que a més és ministre d’un govern que una de les poques coses que ha fet és intentar desenterrar Franco amb l’ànim de conciliar. Potser Pedro Sánchez, si el que té ganes és de conciliar, el que hauria de fer és veure què té a casa. Tots els partits tenen el seu dòberman. Aquell polític que deixen anar per cremar-ho tot. I és una figura lícita, segurament necessària per a l’aparell d’un partit. Però com a mínim se’ls ha d’exigir veracitat. Una cosa de què l’autor intel·lectual de The real Spain sembla anar faltat.

Borrell tornarà a ser cap de llista. Ara a Europa. Fa la sensació que en el PSOE també s’han afartat dels exabruptes d’aquest també simpatitzant de Societat Civil Catalana i que volia desinfectar Catalunya –s’entén que d’independentistes. Però als 72 anys, i si també estan tips d’ell com la resta, el que haurien de plantejar-li és una jubilació. Definitiva. I probablement ningú se’n queixaria.