8 de març a Mascabrers

Mascabrers va ser un petit poblament que ara jeu per terra al terme de l’Aleixar. Mascabrers va ser abandonat a començaments del segle XX després que el seu sol carrer hagués estat sacsat per diversos crims terribles. Ventura Gassol deia a l’obra de teatre La cançó del Vell Cabrés que del pou del poble, la nit de Tots Sants, en rajava la sang d’aquells que el vell bandoler Cabrés havia assassinat. El 1928 un pastor amb domicili a Reus, va entrar a la propietat d’un francès que s’havia exiliat a Mascabrers fugint de la Primera Guerra Mundial, i aquest darrer va morir d’un tret de l’escopeta del pastor. Però el crim més esgarrifós és el del 30 de juny de 1861. Aquell dia Francesc Anguera de Cal Tonis i Maria Gibillí, havien anat a missa a l’Aleixar, perquè Mascabrers era tan petit que no tenia ni església. Quan van tornar van trobar a la seva filla Teresa, morta bàrbarament i llençada entre casa seva i la de Marià Guardiola. La Teresa era una xiqueta de disset anys molt bonica, i quan era sola, la van sorprendre dos homes, dels quals es diu que eren dos amants despitats de l’Aleixar. La devien violar perquè portava una poma a la boca perquè no cridés, la van foradar a ganivetades i finalment li van esclafar el cap amb una roca. Diuen que quan la van enterrar, no es podia tancar el taüt perquè un braç estava dret, com reclamant justícia. El pare mai no va denunciar el crim. També diuen que els dos criminals, van amenaçar el pare i que per això ell no va fer cap pas. Dos homes la van matar i un altre els va encobrir. Aquesta no és només la història d’un crim rural, d’una època passada en un indret perdut, és una història ben actual perquè ha passat un segle i mig, i al Baix Camp fa poques setmanes hem tingut un altre crim igual d’horrible com aquest. Arribem al cap de carrer, i ens hauríem d’adonar que la línia del front que separa la barbàrie de la humanitat és la lluita feminista, i que aquesta és la nostra lluita, tinguem el que tinguem entre les cames.