L'ull clínic de Trias

Que un polític publiqui un llibre pot tenir més o menys interès en funció del fons del pensament de l'autor, de la seva capacitat intel·lectual o de la rellevància de la seva trajectòria política en el cas de les memòries. Que un candidat a algun càrrec publiqui un llibre, sincerament, habitualment té poc interès. Polític i candidat no són la mateixa cosa. De fet, una mateixa persona pot fer una magnífica obra com a polític i un prescindible llibre com a candidat. Xavier Trias i Vidal de Llobatera és aspirant a l'alcaldia de Barcelona i efectivament totes les enquestes auguren una possible victòria de l'únic candidat de CiU que aspira amb moltes possibilitats a ser l'alcalde de la capital catalana. Trias acaba de publicar un llibre: Barcelona vista per un metge d'editorial Columna. De fet, és un llibre en primera persona, però que ha verbalitzat el magnífic escriptor i columnista d'aquest diari Jordi Cabré. Doncs aquesta és l'excepció que confirma la regla. Sent un candidat, Trias ha fet un llibre de polític, i dels bons. El llibre va servir d'excusa per compartir dimecres amb Trias un agradable sopar de rebotiga i comprovar que és un bon metge. És un humanista i li agraden les persones, condició que crec ha de tenir tot bon professional de la medicina. I condició indispensable: té un bon ull clínic i capacitat de decisió. Trias compara Barcelona no amb un malalt crònic, sinó amb un atleta d'èxit que no pot deixar d'un dia per l'altre l'esforç físic perquè això pot derivar en determinades afeccions. I deixa molt clar que cal anar molt amb compte quin tractament s'aplica. Perquè sense un bon diagnòstic de la situació qualsevol tractament pot ser fins i tot contraproduent per al suposat malalt. La ciutadania decidirà finalment si Trias és un bon metge per a Barcelona i el fa alcalde o decideix quedar-se amb l'actual equip mèdic. Però del que podem estar segurs és que, passi el que passi, Trias assumirà la decisió amb la màxima elegància i fair play. La qual cosa, en el món de l'actual política batussa es fa d'agrair.