Enquestes? Oh, no!!

Com que aquest article el vaig escriure ahir, era incapaç de saber si avui algun diari publica alguna enquesta. Però no m’estranyaria. Ja en portem unes quantes. I preparin-se perquè ara no ens venen pas unes eleccions, sinó que ens en venen tres de cop. Tres eleccions, tres. Com als cartells dels toros. Ens en farem un tip, de llegir enquestes. I, els ho he de confessar, això em carrega una mica. Divendres sabíem d’una enquesta que vaticina que el partit d’ultradreta Vox serà present al Parlament Europeu amb set escons; que el PSOE les guanyarà (amb 18 eurodiputats); que el PP en tindrà 13, i que Units Podem, 9. El dia abans, el CIS apuntava que Vox tindria ara a Espanya (a les eleccions generals) pitjors resultats que en l’enquesta anterior. Els experts del CIS vaticinen un increment de vots cap al PSOE i una baixada de Ciudadanos. El Periódico, en una enquesta recent, ja ha donat per fet que ERC desbancarà Colau a l’Ajuntament de Barcelona; i a La Razón setmanes enrere auguraven, també via enquesta, que si ara hi hagués eleccions l’independentisme perdria la majoria al Parlament. No discuteixo la utilitat de les enquestes (perquè segur que són el reflex de l’estat d’opinió de l’electorat en un moment concret), però m’esgota aquest periodisme de sondeig. Perquè arran de cada enquesta es generen planes i més planes als diaris, i minuts i més minuts a les tertúlies, que trobo molt volàtils. Alguns partits encara no han decidit els seus caps de llista, algunes formacions encara no saben en quin format hi concorreran, i ja tenim un munt de sondejos sobre la taula. Em fan pensar en les previsions meteorològiques (tot i que em sembla que aquestes l’encerten més) o en les tertúlies esportives d’abans del partit. Un fer temps abans no arribem al partit. I ara les eleccions, com alguns partits, són d’una imprevisibilitat total. Les plantilles es mouen d’un dia per l’altre, hi arriben esgotades perquè juguen tres competicions alhora, i alguns defenses han de jugar lesionats o des de la banqueta perquè algú els ha trencat les cames. L’enquesta, segur, és una bona fotografia del que està passant en aquell moment. A la velocitat que anem, però, el risc és que la foto surti moguda. O, si més no, la interpretació que en fem.