Per la justícia climàtica

Fridays for Future és una mobilització estudiantil per la justícia climàtica i una onada internacional d’aire fresc i reivindicatiu contra la inacció dels governs i la partitocràcia. El missatge, no ho defugim, va dirigit també a Catalunya. Alguns fundadors de l’ecologia política ens vàrem vincular a l’ANC, a JxCat i seguidament a la Crida amb l’ideal de treballar per una República ecològica. Confiats que estem participant en unes estructures transversals, innovadores i assembleàries pensades pel segle XXI. No estem reeixint, però, com esperàvem. La resposta dels nostres dirigents és sempre aquella que va fer popular el president Pujol: “Ara no toca.” Primer, la independència, després ja discutirem si tanquem o no les nuclears (tot i que el PSOE ja ha pactat amb les elèctriques deu anys més de vida útil); com netejarem els nitrats que contaminen les aigües freàtiques; si deixarem o no urbanitzar més el litoral o si establirem una fiscalitat ambiental i peatges per disminuir la greu contaminació de Barcelona.

Els experts en ciències de la Terra ens indiquen que en la darrera dècada del Procés, distrets i preocupats per la greu situació política que patim, s’ha produït una regressió de la qualitat ambiental del territori i un incompliment de la transició energètica. Un exemple: el col·lapse que pateixen les energies renovables. Economistes previsibles i convencionals dominen l’estratègia política independentista. Els ecòlegs no són mai convocats als fòrums constituents creats per la Generalitat i ningú ens explica el model de desenvolupament que es vol construir. Sense rectificar el rumb del creixement actual correm el risc que la nostra República sigui una de les més afectades pel canvi climàtic de la Mediterrània. Ens diuen, però, que “ara no toca”. Que ara cal descolonitzar-nos d’Espanya.

Sortosament, però, el crit d’alerta ens arriba de la societat civil europea (no de l’Europa que ens nega en dret a l’autodeterminació), en forma de moviment d’estudiants i universitaris que reclama un compromís de les institucions públiques per mitigar el efectes devastadors del canvi climàtic. Demanen que es redueixin un 4% cada any les emissions de CO2 i proposen una nova governança per la transició energètica tal com indiquen els informes del GIEC (Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic). Els líders d’aquest moviment diuen que els partits miren cap a una altra banda mentre el planeta s’escalfa i es desglaça alhora amb una velocitat com mai s’havia vist en la historia geològica de la Terra. Greta Thunberg, l’escolar sueca que va encapçalar la protesta en el Fòrum de Davos, farà 75 anys el 2078 i ha declarat: “Si tinc fills potser em preguntaran per què la nostra generació no va fer res quan encara hi havia temps per actuar.”

L’independentisme té, al meu criteri, una doble responsabilitat: lluitar per aconseguir la República, però també d’entregar-la saludable a les futures generacions. Actualment la pressió sobre el nostre territori és equivalent a una població de vint milions d’habitants. Com ens podrem governar amb aquesta insostenibilitat? L’ecologia no és un problema, és una solució; no és un tema secundari, sinó essencial per regenerar el país. I d’això i de la governança de la transició energètica en parlarem el 18 de març en unes jornades organitzades pel Club de Roma al Palau Macaya.