I què, si no eren càrregues?

Ahir, quan finalment vam veure al Suprem algú que es feia responsable del dispositiu policial de l’1-O (una vergonya, el paperàs de Mariano Rajoy, de Soraya Sáenz de Santamaría i de Juan Ignacio Zoido) i hi va comparèixer aquest tal Jesús Antonio Nieto, exsecretari d’estat de Seguretat, vaig sentir alguna cosa semblant a la vergonya aliena. Com es pot dir que l’1 d’octubre no hi va haver càrregues policials? Aquest senyor no ha vist les imatges? I, posats a fer, com es pot presentar del dispositiu policial gairebé com a modèlic, ben pensat, satisfactori i eficaç? Nieto es va esplaiar explicant què era i què no era una càrrega policial, com si això justifiqués què és normal i què no ho és. I jo em pregunto: i què, si el que va passar l’1-O ell considera que no és una càrrega policial? A mi, al capdavall, tant se me’n fum, quin nom li posin. Perquè les imatges parlen per si soles, i hi ha una brutalitat policial indiscutible. Que ells en diguin càrregues policials o no, a mi tant m’és. I segur que a vostè també. I més, segur, si és un dels que va rebre aquell dia. Hem trigat uns quants dies a saber qui donava les ordres (qui les coordinava, en paraules seves), però la declaració d’ahir d’aquest senyor em va deixar perplex. Resulta que els punts on els agents van intervenir es van planificar segons la ruta més eficaç i no pas tenint en compte qui hi anava a votar (i ens hem de creure que van anar als col·legis electorals de Puigdemont, Forcadell i Mas per casualitat? ha, ha, ha), i Nieto va arribar a reconèixer que ell, que era el coordinador de tot plegat, no tenia coneixement del dispositiu dels Mossos, que havien mobilitzat 7.000 agents. I no només això. S’inventa que els agents de la Policía Nacional que hi havia davant la CUP el 20-S hi eren per ordre judicial, i es queda tan ample! Al Suprem s’hi jutja uns quants polítics per rebel·lió; però no ens enganyem, s’hi jutja també el dispositiu policial. No hi haurà sentència, d’això. Perquè seria clamorosa. I més quan ahir, finalment, vam saber per què la policia va parar d’atonyinar manifestants l’1-O. Ni trucades internacionals ni ordres. Simplement, van parar de pegar perquè estaven cansats i havien acabat la jornada laboral. Vergonya.