Educar en temps de ‘fakes’

Darrerament s’ha posat de moda el concepte de notícies falses (fake-news) perquè hem pres consciència que aquest fenomen, associat al creixement exponencial de la informació que circula per les xarxes socials i els mitjans de comunicació cada vegada més digitals, s’han constituït en una realitat a la qual hem de fer front com a receptors i emissors de la denominada societat de la comunicació i el coneixement.

Serà tasca de tota la societat saber gestionar l’allau de fake-news que irremeiablement conviu i conviurà amb tots nosaltres en els diferents àmbits de la nostra vida. Així, a la feina, en l’accés a la informació, en les ofertes d’oci, de compres, etc., i també en les relacions interpersonals i en els espais de formació, ens trobarem en la disjuntiva d’haver d’esbrinar què se’ns presenta com a veritable i què no. Això, però, no és pas un fenomen nou. Al llarg de la història les notícies i les informacions falses no només han existit sempre, sinó que especialment determinats poders polítics, econòmics, socials, religiosos, etc. els han utilitzat amb major o menor subtilesa com a recursos eficaços per mantenir o guanyar poder, influència o per desacreditar o anul·lar adversaris o competidors.

Amb l’emergència de la denominada quarta revolució industrial i la implosió del big data, la necessitat de saber triar el gra de la palla i reconèixer les falsedats, exageracions, mitges veritats, ocultacions o estratègies d’anestèsia social davant de certs temes o fenòmens, ens obliga a replantejar-nos des de quines instàncies o institucions podem fer front a tota aquest allau de notícies, dades, globus sonda, etc. que intenten confondre’ns en el millor del casos o manipular-nos en l’extrem més pervers.

Considerem que l’escola podria jugar un paper de gran rellevància estratègica. Alliberada la institució escolar del seu paper, quasi en exclusiva, de transmissora del coneixement a les generacions joves, ara podria disposar de temps i oportunitat perquè, de forma estratègica, rebés l’encàrrec social de convertir-se en veritable laboratori d’anàlisi crítica de la informació i la comunicació que irromp en l’esfera social i personal. Així, amb eines precises i amb l’acompanyament d’educadors i tutors experts en comunicació i l’anàlisi de la informació, els centres educatius podrien capacitar els nostres infants i joves en la tasca de discerniment de tot allò susceptible de ser sotmès a contrast, verificació o a consideració de possibilitat enfront de tot allò altre que no presenti vestigis de sustentació, que camufli interessos ocults o que persegueixi l’engany manifest. Serem capaços de preparar els educadors i les institucions educatives per assumir aquesta finalitat que percebem ja d’absoluta necessitat social?