On són ells?

La població de les comarques gironines es reparteix en gairebé la meitat de sexe femení i la meitat de sexe masculí. Per ser més exactes, i segons l’últim cens de població, hi ha una mica més de dones, concretament 367.438, front 365.416 homes. Unes dades que s’haurien d’haver tingut més presents aquesta setmana quan des de tots els àmbits, amb lamentables excepcions, la societat s’ha bolcat per denunciar les desigualtats que patim les dones. Si realment volem posar fi a la xacra que representa la discriminació per sexe, ho hem de fer tots, dones i homes. Poques hores abans de la jornada de reivindicació i vaga que es va celebrar ahir arreu del país, una persona de sexe masculí em comentava amb tota la naturalitat del món: “Demà és el dia que feu vaga, no?” Ell va utilitzar la segona persona del plural, com si aquella jornada i les seves reivindicacions no l’afectessin. O sigui, com si solucionar aquesta desigualtat no fos de la incumbència d’una meitat de la societat. Poc després deia una cosa semblant una representant política, quan animava les dones, no va parlar dels homes, a sortir al carrer. Seria molt fàcil dir que el que els passa, als homes, fins i tot als que comparteixen les reivindicacions d’igualtat, és que els traeix la por de perdre la seva zona de confort. Que tenen por d’haver de competir en igualtat de condicions, amb una dona, per un lloc de treball que sovint ocupen no pels seus mèrits sinó pel fet de ser homes. Evidentment, no es pot generalitzar i cal reconèixer el paper actiu, reivindicatiu i compromès de molts homes. Però això no ens pot fer perdre de vista que encara queda molta feina per fer a l’hora de buscar la complicitat d’ells. Recordo una conversa amb un cap sobre la falta de presència femenina en els càrrecs directius, i que em comentava que en realitat érem les dones les que no volíem ocupar llocs de responsabilitat. Això va ser fa molts anys, i el pitjor de tot és que aquesta setmana encara s’ha pogut tornar a escoltar en alguna de les moltes declaracions que s’han fet amb motiu de la jornada d’ahir. Fa un any escrivia en aquest mateix espai que la desigualtat entre dones i homes és tan evident com que la Terra és rodona o com que el sol surt per l’est. I continuarà sent així si no aconseguim que la meitat de la població se senti interpel·lada a l’hora de contribuir a posar fi a aquesta injusta situació.