Estan bé?

Com que no és el mateix veure-ho que ser-hi (i creguin-me que és ben cert), i com que molts de vostès m’ho han preguntat aquests darrers dies, sàpiguen que sí, que els presos polítics –i els que no estan presos però s’asseuen al banc dels acusats– estan bé; que vistes les circumstàncies –els trasllats diaris, les sessions maratonianes de judici,...– estan bé. Els meus companys de diari David Portabella i Mayte Piulachs, que són uns grans professionals i que segueixen habitualment el judici des de dins de la sala, probablement els en podrien donar més detalls. Jo, com que dimecres em van convidar a trepitjar el Suprem, només els puc explicar el que vaig veure, sentir i pensar durant la poca estona que hi vaig ser. Vaig poder saludar-los pràcticament a tots (no els negaré que inicialment estava més pendent de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat que no pas d’ells), intercanviar algunes frases amb alguns dels encausats, i conversar breument amb alguns altres. Una salutació no dona per gaire. Però creguin-me que amb pocs segons tens temps de veure i sentir moltes coses. Els vaig veure bé? Sí. Però, no s’enganyin, els vaig veure també cansats, esgotats, preocupats i, sobretot, molt conscients d’on són. Feien cara de cansats, i no només físicament. El somriure que ens vàrem intercanviar amb algun d’ells va ser més fruit de l’alegria de saludar-nos que de res més. Com volen que estiguin bé, estant on són? No em vull ni imaginar la tensió que pateixen ni el que els passa pel cap en alguns moments. Els vaig veure bé? Sí. Però conscients d’on són, de què s’hi juguen, de què ens hi juguem tots plegats. No es deixin portar (potser hauria de dir enganyar) per la impressió que puguin tenir després de sentir segons quines declaracions. Perquè una cosa és el que es veu i el que es diu; o el que diuen, interpreten i magnifiquen les xarxes socials, les tertúlies i els articulistes; i una altra cosa és el que passa dins la sala. Que el judici sigui retransmès, i que veiem les jugades en directe i les interpretem i comentem, no és forçosament sinònim de res. A mi, i suposo que a vostès també, aquest judici em té profundament preocupat. I això és el que hi vaig veure dimecres. Estan bé? Sí. Però que se’ls vegi tranquils no vol dir que no estiguin preocupats. De fet, no pot ser de cap altra manera.