Internautes

Dimarts passat es van complir 30 anys de l’entrada en funcionament d’internet, aquest vehicle màgic que ens passeja per tot arreu a la velocitat d’un clic i sense moure’ns de casa. Costa recordar com era el món abans que aquest invent revolucionari transformés radicalment els nostres hàbits, les nostres formes de viatjar, d’estudiar, de treballar i de relacionar-nos amb els altres. Sense internet, la vida torna al blanc i negre.

Però la tecnologia té també el seu cantó fosc. Llegeixo que un dels pares de la criatura, un tal Tim Berners-Lee, proposa una mena de codi de bones pràctiques que obligui a tots els que, d’una manera o altra, participen a la xarxa. Als governs, els reclama que en garanteixin el lliure accés i un ús segur. A les empreses, que respectin la privacitat i no mercadegin amb les nostres dades personals, i als ciutadans, que la fem servir sense insultar ni faltar al respecte a ningú.

Semblen conductes bastant elementals, que s’haurien de donar per fetes, però vist com van les coses, la proposta de protocol de Berners-Lee té tot el sentit. La tecnologia avança a cop de punt zero, però els instints de la selva perduren: només cal veure les ànsies controladores del poder, la voracitat de les grans companyies i la bilis que corre per Twitter. Potser convindria recordar que, de tant en tant, també hi ha l’opció de desconnectar... una estona.