El major Trapero

El major Josep Lluís Trapero (“bueno, pues molt bé, pues adiós”) no es mereix el que està passant. No s’ho mereix cap dels que aquests dies estan asseguts al banc dels acusats del Tribunal Suprem. Però ell tampoc. No es mereix estar pendent d’aquesta segona part del judici de l’1-O que serà la seva vista a l’Audiencia Nacional, i no es mereix el tracte rebut fins ara. Vaig seguir ahir bona part de l’interrogatori que va patir al Suprem (i utilitzo la paraula patir perquè en alguns moments, tot i que hi anava de testimoni, el tracte que li van donar va ser el d’acusat) i si una cosa ens va quedar clara a tots és que Trapero, el responsable de la policia catalana fins a l’aplicació del 155, els mesos crítics del 2017 va actuar com un professional. Segurament en excés, per alguns. Ho va fer durant l’atemptat terrorista de l’estiu (i tots ho tenim gravat a la memòria) i, sentint-lo ahir, ho va fer durant els mesos posteriors. Les seves declaracions d’ahir van despistar més d’un, perquè en algun moment va semblar que carregués contra el conseller Forn, però a mi em sembla que el que va deixar clar és que va actuar com un professional (fins i tot disposat a detenir Puigdemont i els seus, va arribar a dir per demostrar-ho); i que aquells dies els polítics van fer de polítics, i els policies de policies. I si la policia va fer de policia, on és la rebel·lió? Trapero no només va desmuntar els atacs de Pérez de los Cobos contra els Mossos sinó que va deixar clar que no hi havia hagut ni inacció ni ineficiència del cos policial. I va desmuntar, fil per randa, la versió de la secretària judicial a Economia: si no va sortir per la porta, va ser perquè ella no va voler. El relat que va fer dels fets és letal. I si ahir no el van poder seguir, facin-ho aquest cap de setmana quan El Punt Avui TV repeteixi, com fa sempre, les sessions del judici. Potser alguns pretenien que ahir Trapero fes de polític. No. Va fer de responsable policial, demostrant amb contundència –que és el que li va faltar a Castellví– que els Mossos van ser més efectius que la Policía Nacional i la Guàrdia Civil. Que l’1-O no calia atonyinar ningú per complir el que els manava la magistrada Mercedes de Armas, que a banda d’intentar impossibilitar l’1-O els demanava fer-ho “mantenint la normal convivència ciutadana”. No em sembla que els altres cossos policials ho fessin.