Senyal i no senyal

Umberto Eco ens va ensenyar que la manca d’un senyal és un senyal. Està molt ben vist. Per això hi ha tants senyals pertot: senyal de prohibit fumar, senyal de privació d’entrada de gossos, senyal de direcció obligatòria, senyal de càrrega i descàrrega, senyal de no superar els 120 quilòmetres per hora... Si no hi fossin, seria igualment un senyal: senyal que es pot córrer, que pots aparcar on vulguis, que els gossos poden entrar a les farmàcies i que pots anar en direcció contrària. Tothom sap que no es pot fumar als interiors, però per si de cas la gent se n’oblida i treu el cigarret, el senyal restrictiu hi és obligatòriament. Eco va explicar aquestes coses als seus tractats de semiòtica. També era novel·lista, i a El nom de la rosa, un llibre de la biblioteca del monestir és culpable perquè ostenta el senyal de l’assassí, i tots els altres són innocents per manca d’aquest senyal.

Un llaç groc és un senyal. L’absència n’és un altre. Al balcó del meu ajuntament no hi ha el llaç groc. Senyal que la majoria que el governa no creu oportú manifestar-se a favor de la llibertat dels presos polítics i exiliats. En el mateix edifici, a la finestra del despatx d’un partit sobiranista, hi ha un llaç que reforça el no senyal del balcó. Vol dir això que la majoria governant és partidària del correctiu als independentistes sotmesos a presó i judici? No diria tant. Segur que entre els seus membres trobaríem matisacions. Segur fins i tot que molts pensen que la judicialització del procés és contraproduent. No hem creat, però, el senyal dels matisos. O llaç groc, o no llaç. Els he dit que he passat uns dies a la comarca d’Osona. A cada poble, a cada carretera, hi ha llaços grocs amb molta profusió. Alguns es troben en procés d’esblanqueir-se per efecte del sol i les inclemències atmosfèriques. Semblen els cabells blancs de les persones que han estat rosses. Senyal del temps que fa que hi són, senyal que ens estem fent vells esperant justícia.

El llaç groc, és un senyal estrictament polític? Jo conec gent que se’n penja al pit no perquè militi en aquest o un altre partit sinó per raons humanitàries. Un any i mig de presó preventiva és una crueltat. Alguns diuen una venjança. Situats en aquests termes, el llaç groc hauria de ser més “transversal”, com es diu ara. La bona gent que no participa de les idees i els fets dels polítics presos no hauria de permetre de cap manera que el senyal de la clemència i la justícia fos privatiu dels independentistes. O es posen el llaç groc o s’inventen una distinció nova. Els cruels i venjatius han exigit per via judicial la retirada dels llaços. El president Quim Torra té raó: al punt on hem arribat, retirar-los ara dels edificis de la Generalitat que ja l’ostenten seria acollir i divulgar el no senyal de valors negatius.