Opinió

Full de ruta

L’imperi de la llei era això

Les men­ti­des, la defor­mació de la rea­li­tat fins a tor­nar-la irre­co­nei­xi­ble, des­criure en un judici, com a prova irre­fu­ta­ble de l’acu­sació, que en tal lloc hi havia gent amb cara de molta ràbia i que s’havien for­mat tumults de pos­si­bles efec­tes devas­ta­dors que final­ment no es van pro­duir però que deu n’hi do la pinta de mala llet que feien, són ele­ments que jo em pen­sava que que­da­ven en el món de la ima­gi­nació, la novel·lística de gènere i les sèries de Net­flix. Ahir el meu What­sapp no va parar de sonar amb uns amics indig­nats que havien estat el 20 de setem­bre de 2017 davant de la con­se­lle­ria d’Exte­ri­ors de la Gene­ra­li­tat, i es feien creus del relat que esta­ven escol­tant dels agents de la Guàrdia Civil citats a decla­rar. Con­ver­tir una pro­testa ciu­ta­dana, mas­siva, és cert, però pacífica i on ningú va pren­dre mal lle­vat d’un parell de cot­xes que la Guàrdia Civil va aban­do­nar sense vigilància i que van ser­vir de pla­ta­forma per tenir millors vis­tes, en una mena d’apo­ca­lipsi zombi on la gent agi­tava agres­si­va­ment ban­de­res d’Òmnium i de CCOO i que no es van abra­o­nar vio­len­ta­ment sobre la benemèrita auto­ri­tat per alguna casu­a­li­tat del destí, és real­ment sor­pre­nent. I més quan se suposa que això és la versió de l’auto­ri­tat, de les per­so­nes a qui se’ls dona una arma i se’ls enco­mana la gestió de la violència legítima de l’estat de dret.

Tants anys par­lant de l’estat de dret i l’imperi de la llei, i al final aquest es mani­festa en la forma d’un agent de la Guàrdia Civil expli­cant els fets, en uns fis­cals que en lloc d’obser­var els fets amb neu­tra­li­tat inten­ten posar amb calçador una violència que no va exis­tir, i un jutge que ni tan sols per­met veure els vídeos que con­tra­di­rien els relats esfereïdors que s’inten­ten donar per bons, tot ple­gat cap a una sentència exem­plar que, en rea­li­tat, ja va fixar amb ante­lació el cap de l’Estat en una al·locució d’emergència el 3 d’octu­bre de 2017. Des de l’Estat estan con­vençuts que l’1-O és fruit de no haver cas­ti­gat amb prou con­tundència el 9-N, i per això hi valen totes les men­ti­des i totes les mani­pu­la­ci­ons i tot el retorçament del dret que s’hagi de fer per tal d’arri­bar a un càstig que desac­tivi l’inde­pen­den­tisme per molts anys.

Hi ha impe­ris que tenen els peus enfan­gats en la men­tida i la por. Són, malau­ra­da­ment, els més febles i els que fan més mal quan cauen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.