A la tres
“Llibertat peixos pacífics”
No em negaran (ves quin remei) que vivim en un país imaginatiu. La Junta Electoral ha decidit que s’han de treure els llaços grocs dels edificis públics durant aquest període electoral i, després d’uns dies d’estira-i-arronsa, en què tothom s’ha hagut de retratar, ahir al matí l’Ajuntament del Port de la Selva va retirar la pancarta que tenia instal·lada al balcó del consistori –i que deia “Llibertat presos polítics”– i n’hi va penjar una de nova tant o més reivindicativa: “Llibertat peixos pacífics”. I, és clar, essent una temàtica marina, amb un llaç de color blau. Ja feia dies, que corrien per la xarxa uns quants muntatges imaginatius amb propostes alternatives. “Llibreta pèsols prolífics”, es deia en una pancarta reivindicativa de color verd que corria per les xarxes socials acompanyada d’un llaç del mateix color. El president Torra ha substituït el llaç groc del balcó del Palau de la Generalitat per un de blanc, a Figueres la pancarta reivindicativa l’han posat en un edifici privat del costat de l’ajuntament, i alguns consistoris es veu que estan estudiant il·luminar la façana consistorial amb focus de color groc. Sentia ahir al matí uns quants tertulians que menystenien i caricaturitzaven aquestes iniciatives, i insistien que l’independentisme ha dut fins a l’obsessió (una manera fina de dir fins al ridícul) aquest cas dels llaços grocs. Què volen que els digui. Jo em pregunto si no és a Ciutadans i la pròpia Junta, a qui els ha agafat una obsessió malaltissa pels llaços grocs que voreja el ridícul. I, més enllà d’allò que té d’anecdòtic cada cas, em quedo amb la reflexió de com de complicat és posar portes al camp. Si el que pretenen prohibint-ho tot és acotar, controlar, confinar o restringir el clam en favor de la llibertat dels presos polítics –que és el que representa el llaç–, la realitat els desborda. A cada prohibició, a cada intent de posar pals a les rodes, una allau d’imaginació. És magnífic, viure en un país tan imaginatiu. Escric això abans de saber què farà ara la Junta. Sé, però, que com va passar a l’estiu quan els llaços grocs ja formaven part de la nostra normalitat, altre cop gràcies a Ciutadans aquests han tornat a adquirir valor. I que han tornat a estimular la nostra imaginació col·lectiva.